d’octubre 23, 2006 Ens estem fent addictes a l'Emule?


Un milió de cases a tota Espanya baixen de forma regular i sostinguda continguts a través de l'Emule. Com es ben sabut i hem dit moltes vegades al programa, això no és il·legal en absolut si no s'obté benefici econòmic. I seria molt discutible si és il·lícit. Cadascú té la seua opinió. La cosa és que un milió de cases amb l'ordenata encès a tota virolla tot el dia sembla una cosa tan grossa que és per pensar-hi. Les dades les han donat els proveïdors d'Internet, no la SGAE, així que hem de pensar que són certes. Gairebé el 90% del tràfic d'Internet a Espanya dedicat a baixar frenèticament continguts de l'Emule és una xifra massa gran i em fa preguntar-me moltes coses. Entre elles, si baixar coses d'Internet a través de les xarxes d'Intercanvi no provoca addicció, si la facilitat d'accés a continguts no fa que en vulguem cada vegada més i més, gairebé sense ni tan sols necessitar-ho. Que quede clar que jo no critique que la gente baixe coses d'Internet, cadascú faça el que vulga sempre que es respecte la llei, però em preocupa una cosa: els que som ja més madurets teníem la cultura d'estalviar i comprar algun disc de tant en tant que ens agradava molt, però, la gent més jove, ¿no s'acostumarà a baixar-ho tot i no anar a comprar cap disc o cap peli o, d'aquí poc, cap llibre? ¿No generarà una addicció tan forta que acabarem baixant per baixar, no acabarem caient en l'acumulació per l'acumulació i acabarem guardant música o cinema que ni tan sols tindrem temps d'escoltar o mirar? No tinc la resposta, què en penseu vosaltres?
del.icio.us

7 comentaris:

tovstfh, ha dit...

Estic d'acord en que baixar per baixar és absurd, però ja sabem que no tenim control, o tot o res, fins que matem la gallina dels ous d'or.

joanarcaic ha dit...

em sembla que en psiquiatria existeix aquest proces que en Xavi descriu. Basicament, em sembla, que es l'inici d'un cas d'addicció. (la questio no es ho que es baixar, sino la necessitat de baixarse algun arxiu).
mmm...personalment jo si em baixo continguts d'internet (actualment la 3 temporada de Lost, alguna serie de manga, alguns CD's). Sempre intento que siguin coses que busco, i que normalment (no sempre, siguem sincers) son de dificil trobar a casa nostre. Tanmateix no faig servir l'Emule (ni cap altre programa P2P). Mai m'han acabat de funcionar (l'Emule, com a molt per baixar-me alguna cznço solta, pero res més). crec que existeix un estravisme força important amb aquest tema. Normalment sempre es parla dels programes P2P, quant em sembla, que com a molt, deuen ser la meitat del "problema". L'altre meitat derien les pagines com Rapidshare o Megaupload y els forums (publics i privats). Allí tambe s'intercanvi molta materia. Fa uns anys les descargues directes potser eren un llast, pero ultimament es una opcció igual (o potser, fins i tot mes rapida) per baixarse els arxius.
Evidentment, em sembla que es una situacio insustenible (pero tambe em sembla que es una utopia força perseguida per la humanitat, tot gràtis...). Les ultimes noticies que he llegit en aquest ambit parlaven que el Windows Vista intenteria frenar tot aixo amb les "etiquetes" DRM. Basicament, aixo podria arribar a comportar que un video (una canço, imatge,etc...) nomes es poguessin veure en un unic ordinador (per tant l'intercanvi seria mes aviat absurd). Tanmateix, sabent com funciona internet, segur que ja hi ha molta gent "treballant" per saltarse aquestes "muralles"...

Will ha dit...

Jo he arribat a veure gent (el germà petit d'un amic meu, per exemple) que es pot passar estona només mirant com van augmentant els percentatges a mesura que es van descarregant els arxius. Si això no és addicció...

Deivit Tustei ha dit...

Home, jo reconec que baixo coses que potser (i remarco aixo de POTSER) mai em miraré. Sense anar més lluny, ara mateix tinc ben localitzades unes 300 temporades de diverses series de televisió. Jo ho faig com a col·leccionisme i a més, sé que sempre que em vingui de gust mirar alguna cosa, podré mirar-la. En realitat dec seguir només unes 10 o 12 series en total, però m'encanta baixar i catalogar amb tot detall totes les series que puc, i quan surt una versió millor, la canvio. Això quan no les capturo jo mateix.
Per exemple: quan al canal 300 reemetin Nissaga de Poder, seré el primer en engrassar la meva capturadora per capturar-la sencera. La tornaré a mirar algun dia? Està clar que no, però tenir en la meva possessió un mite de la Televisió catalana com aquest, em provoca satisfacció. Segurament el mateix tipus de satisfacció que li provoca a un col·leccionista de xapes tenir-ne 30mil. Què en farà de 30mil xapes? En realitat res.

EdWood ha dit...

A través del eMule he vist películas que mai hagués pogut alquilar. A través del eMule me baixat cançons per fer-me els meus cd's al meu gust. A través del eMule es poden baixar moltes cosses y tenin-lo tant a má es inevitable ser adicte a un programa que t'ofereix de tot.

Anònim ha dit...

De veritat, jo ja no se que baixar-me!!! es que arriba un punt que ho tens tot, i despres va perdent interes.... de fet, he arribat a baixar-me coses, que despres de estar una bona temporada al PC les he borrat perque ni les veia!!! Aixo del eMule... es un vici

Birdblue ha dit...

Doncs suposo que sí,que la gran majoria son adictes no tan sols a l'eMule, sino a tot alló que sigui gratis, que no haguem de donar ni un euro per obtenir lo que volem. Yo amb la ma al cor, també el faig servir, però també amb la ma al cor per només alló que no puc trobar, i per alló que no puc arribar económicament. Si la música, sobretot no fos tan cara, segurament no seria tant piratejada, es tracta de conciencia i de abaratament de preus.

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright 2010 LES OVELLES ELÈCTRIQUES
Carbon 12 Blogger template by Blogger Bits. Supported by Bloggermint