LES MANIES DELS QUE ENS MANENA fe de món que n’hi ha un tip i l’olla plena. A Barcelona resulta que ara fan nosa els quioscos de bestioles de les Rambles. Aquests exaltats protectors dels animals, els volen protegir tant que acabaran fent que s’estingeixin. Un pollet és un pollet. I potser dins d’una gàbia a les Rambles tindrà una vida més galdosa que no pas en una granja que me l’engreixaran per acabar en un prestatge del Mercadona.
La fal·lera verda pressiona al sr. Jordi Portabella, el segon tinent d’alcalde, perquè tregui els quioscos amb l’excusa de salvar els pollets i treure la mala imatge que diuen que donem. Però si els turistes precisament és el que volen veure!
Quin és el problema real? Doncs que les concessions dels quioscos són vitalícies i l’ajuntament no hi pot treure tots els quartos que voldria. Es veu que ja hi ha algunes empreses de telefonia que els faria molta gràcia tenir un quiosc allà a les Rambles. I aquests sí que tenen quartos per fer ballar la vista als de l’ajuntament. Aquesta és la raó per la qual els molesten els quioscos d’animals, però no ho diran mai. A més es veu que té més “glamour” un telèfon que un gallinot. Aquesta llei que diu que no hi pot haver un animal en exhibició, si s’apliqués com cal, més de quatre no podrien sortir de casa.
Amb tot l’enrenou de gent en contra de treure els quioscos, l’ajuntament sembla que s’ha tirat enrere. Segons la llei, les paradetes s’haurien de modernitzar i unificar. I haurien de tenir 
reconverteixi per vendre ceràmica catalana o qualsevol altra galindaina. Primer van dir que en 15 dies havia d’estar tot tancat i, en canvi, encara estan obertes. Qui els entengui que els compri aquests de l’ajuntament. El que haurien de fer és ser més sincers, més persones, veure que els quioscos de les Rambles formen part de l’encant de Barcelona, i no anar tant rere la pela, que se’ls veu el llautó d’una hora lluny.
3 comentaris:
Sr. Marcel·lí. Completament d'acord amb vostè. Haurien de ser més persones, més sincers, i no anar tant darrere la pela, perquè ja comencen a passar-se una mica. Sempre en fan un gra massa d'algunes coses, però a d'altres no els donen la importància que haurien de donar. He dit.
Marcel·lí president!
Tu tiu estàs una miqueta malament del cap. T'agradaria que et posessin a dins d'una gàbia fes fred o calor, pluja o vent?
Per què no t'hi quedes amb ells per saber que se sent si et tracten com un animal?
Potser ets tu el que no hauries de sortir al carrer.
Publica un comentari a l'entrada