El món està ple de coses que ens atreuen i, al mateix temps, ens provoquen rebuig. És la grandesa de la vida, que les coses poques vegades estan totalment clares, poques vegades són només blanques o negres, volem i dolem, estirem i, quan ho tenim, deixem anar una mica perque no tenim clar si hem tibat massa... La llimona i el nen, eixa gran contradicció...src="http://pagead2.googlesyndication.com/pagead/show_ads.js">
2 comentaris:
Si, som extranys. Fin hi tot hi ha gent que menja cargols! ;-P
Jo tenia una veïna que sempre feia cara d'estar menjant llimones...
Publica un comentari a l'entrada