Que en som, de poca cosa. Quan t'aboques a alguna finestra que dona a l'univers te n'adones que la majoria de les coses que pensem, fem o ens fan, són el més menut gra de sorra a la més immensa platja de l'infinit. I, malgrat tot, no en sabríem viure si no fora amb aquestes menudències, perquè, de fet, res no hi seria si nosaltres no ho poguérem vore, no? (Tant de rotllo per penjar un vídeo de l'univers -realment bonic, això sí-. Seràs pesat, Vidal...)
de desembre 06, 2007 L'univers és tan gran... i tan al·lucinant!
Etiquetes
univers infinit,
vídeo univers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Senzilament, (com tú dius) AL.LUCINANT!!! SErem tant afortunats, pq només ho puguem disfrutar els habitants de la Terra... aquest petit planeta dins de tanta inmensitat????? No sé, no sé.....
potser si pensèssim en això que dius més sovint les coses anirien d'una altra manera.
pd: el goear ja no existeix?
que jo sàpiga, el goear segueix funcionant, o funcionaba la setmana passada... perdó, he comprovat mentre escrivia i no funciona. Intentaré esbrinar alguna cosa més
gràcies xavi, seria una llàsima que se l'haguessin pulit.
Albert.
M'encantaria tenir aquest video guardat al meu ordinador, és possible descarregar-lo d'algun lloc? Gràcies igualment.
Publica un comentari a l'entrada