Les persones som animals de costums i solem intenta fer les coses fàcils i mecàniques sense pensar que algú se'n pot aprofitar. És el que li ha passat a la segona de McCain, Sarah Palin, en l'assumpte del seu correu petat de Yahoo. No va ser alta enginyeria informàtica, precisament. Simplement van demanar a Yahoo que enviara la contrasenya una altra vegada. Per enviar la contrasenya de nou, els sistemes de mail en la web simplement fan unes preguntes de seguretat que prèviament ha triat el propietari del mail sobre dades personals. Sarah Palin va triar unes preguntes molt 'faciletes' i que els hacker simplement van haver de mirar a la Wikipèdia per esbrinar-les: el codi postal, la data de naixement... A Paris Hilton li va passar el mateix, que va posar com a pregunta de seguretat el nom de la seua mascota i estava per tot arreu a Internet. Conclusió: no els ho posem fàcil, que les preguntes no tinguen una resposta que es puga trobar a Google i així evitarem el que li ha passat a la candidata a vicepresidenta dels EEUU i tot l'enrenou que penja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
pero es que el tema de fons (em sembla que és un altre). segons les lleis federals americanes, els partits no poden tenir correus privats, han de ser "comunitaris" (a nom del partit, etc...) per "comunicacions oficials".
aquí està millor esplicat http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=544916&idseccio_PK=1007
Publica un comentari a l'entrada