de gener 20, 2009 La Campanya 'Si eres legal, eres legal', ridiculitzada

Els internautes espanyols estan en peu de guerra contra la campanya maniquea, incerta i manipuladora del Ministeri de Cultura 'Si eres legal, eres legal'. La prova és que des de molts àmbits diferents s'està ja demanant la dimissió del ministre de Cultura, César Antonio Molina. Ara, la campanya ha quedat en evidència quan els responsables van triar com a testimoni guanyador del mes de desembre un missatge fals, que s'havia proposat colar com a bo un internauta de Forocoches. El missatge deia, textualment: "Me lo contaron en el colegio, entre y me baje peliculas, me entraron virus y me tube que cambiar el cpu porque los virus se metieron en el procesador, no os bajeis cosas, son gente que pone cosas malas dentro de los archivos y te roban tus datos, tus fotos, tus roto2 y todo!!!! Se legal FACILMENTE!!!" Si la gent que s'encarrega d'educar sobre la pirateria o bé no sap que no hi ha virus a les pelis per als processadors que et roben les fotos o, el que és pitjor, decideix obviar-ho perquè convé a la seua causa dubtosa, en qualsevol dels dos casos no mereixen confiança ni credibilitat. No es d'estranyar que la comunitat internauta estiga en contra del ministre Molina i s'haja iniciat una contracampanya que identifica el fet de compartir amb l'autèntica legalitat.

del.icio.us

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que descarregarse pelicules, que és un be intelectual que ha costat molts diners de fer, és equivalent a robar. Els bens intelectuals també tenen un valor.
Penso que a la llarga, amb les facilitats que es posen per veure pelicules a casa recent estrenades, el món de la cultura s´empobrirà, perquè no surtirà a compte fer una película (tot i que costi molt poc) si no se´n treuen beneficis. I sense comptar amb la descàrrega de programes, música, etcètera.

A més crec que hi ha bastant poc raonament lògic al parlar d´això. Però bé, és més del mateix.

rafa ha dit...

Doncs deu fer moltissims anya que es poden baixar les pelis perque si no no s'entèn la baixa qualitat d'aquestes i no des de fa poc precisament.Tampoc entèn que mentre que a empreses que ens faciliten els mitjans i la tecnologia per baixar, copiar etc pero que de vegades algunes fins i tot formen part de l'industria de la producció o distribució de pelicules , música etc cap societat d'autors, artista o govern te pebrots de retreure res i en canvi l'usuari es tractat de lladre com a mínim.Ah¡ els raonaments logics no depenen de si ens donen o no la rao. A mi aquest que estic fent em sembla tant lógic com a minim que el primer.

Anònim ha dit...

Per parts,

1.- És un fet que si no hi ha beneficis, es faran menys pelicules i segurament de menys qualitat (sí, és molt maco ser idealistes i creure en l´art per l´art, però aquest té un cost -inclús a l´época del renaixement, amb tots els mecenes. L´artista també ha de menjar-). Jo crec que aixó és de sentit comú, però també diuen que aquest és el menys comú dels sentits.

2.- Aquest vincle d´empreses que tu dius el desconec. El que està clar és que les empreses són llops. Si poden fer negoci amb reproductors multimedia, o amb dvds, ho faran mentre la llei segueixi així. L´únic paràmetre per l´empresa és el mercat. El que jutgem aquí és fins a quin punt és lícit descarregar, i si això és equivalent a robar, com a criteri absolut étic (independent del que fan les empreses, que obviament van a fer calerons...) Qué vols que retregui el govern a l´empresa... que fabriqui DVD?

Raonament lógic no depen de si hem donen o no la raó, si no quina merda de raonament subjectiu. Raonament lógic és tenir uns criteris inicials, i seguir un procés de deducció lógica que et dugui a la conclusió (moral o no) a la que vols arribar.

Però bé, aixó és una altra historia.

Per cert, penso que si la cocacola (que el litre costa 1euro, i val 5 centims com a molt) es pogués descarregar, ens inventariem 1000 excuses per fe-ho moralment acceptable. Així som de hipòcrites. Així som de coherents...

Anònim ha dit...

Hola a tots i especialment al Carlinhos, qui m'ha "obligat" a escriure aquest missatge :-P

A veure, robar és un verb que en cap cas podria aplicar-se a la descarrega de películ·les. Robar significa apropiar-se d'alguna cosa fent servir la violència o la intimidació. I, evidentment, t'asseguro que ni el Nero, ni l'e-mule, ni jo mateix hem amenaçat mai a ningú amb una pistola per treure-li un CD/DVD de la butxaca. Les xarxes P2P serveixen per compartir còpies privades d'aquests productes (música, pelis, etc.), fet que no està prohibit per cap norma penal. Una altra cosa és que parlem de les responsabilitats civils, però aquest és un tema que tampoc entra directament en conflicte amb els drets de propietat intelectual i artística (de fet, és el mateix que passa quan fas fotocòpies d'un llibre... Coneixes gaires sentències civils que condemnin a gaires estudiants per haver fotocopiat un llibre de la biblioteca????)

Per tant, amic Carlinhos, parlem i escrivim amb propietat si us plau i no ens inventem coses que no existeixen.

Una cosa molt diferent és que et dediquis a vendre còpies pirates de pelis, música, etc. AIXÒ SÍ ÉS DELICTE!!! (tot i que tampoc és robar a ningú. És un delicte contra la propietat intelectual i com a tal es persegueix i es sanciona. Però això no té res a veure amb la descarrega de pelis, etc. A més, per si ho has oblidat, a Espanya existeix una cosa anomenada CANON, que no és més que una remuneració compensatòria poer còpia privada, que és una taxa aplicada a diversos mitjans de gravació. És a dir, jurídicament, no tan sols no estem robant a ningú quan ens descarreguem una peli o una cançò en mp3, sinó que jurídicament estem actuant d'acord amb el supòsit de fet que habilita el cobrament d'una taxa anomenada "cànon per còpia privada".

Salut!
Xavier - Tarragona
LaWEBERA TopSoft

Anònim ha dit...

Per parts:

1.- robar pot ser amb violència o sense violència (hurto). Tot i que no he estudiat dret, fins aquí arribo (la tele ensenya moltes coses)

2.- Normes legals... Estic fart de que es recurreixi a la llei. Imaginat que ets tú qui posa la llei. Perque la teva ética està per sobre de les lleis. No et pregunto si està legalitzada l´eutanasia (que no ho està) si no qué creus tu al respecte, si tú creus que està bé o no. Ja sé que existeixen lleis, i també que són imperfectes. El cànon es un recurs de l´estat, i és obviament injust, perque presuposa que farem una copia ilegal, quan no té perque ser així. Si les coses fossin coherents, seria delicte descarregar, però com és de moment impossible de controlar, o no interessa, o pel que sigui, es considera un punt mig que es diu canon.

3.- Fotocopiar un llibre sencer és ilegal. També arribo fins aqui gràcies als inestimables consells de la copisteria de la facultat.

4.- Si jo robo una cosa, i la consumeixo no és delicte. Si la robo i la venc sí. Un bravo a la coherència. Si una cosa s´adquireix legalment tinc tot el dret de vendrela, i a la inversa.

Per últim voldria 3 hurres pel sentit comú i la lógica (si no, s´acabaran deprimint vist el coeficient intelectual aquí demostrat)

HIP HIP ...

Xavier Vidal ha dit...

La discussió és molt interessant, però jo crec que la indústria audiovisual (que no els creadors, no els directors, no els autors, no els músics, no els pintors, no els qui generen obres) tenen la culpa perquè s'han dedicat més a perseguir els qui compartien arxius que no a explotar les possibilitats comercials que tenien les xarxes d'intercanvi. Anant ja més enllà del que és lícit, el que és legal i el que és moral, jo no sé vosaltres, però si jo a casa meva poguera tenir les darreres bones pelis en qualitat excel·lent per un parell d'euros un divendres a la nit, descarregades legalment a la tele, me n'oblidaria de buscar, verificar, comprovar, descarregar, enregistrar i portar fins al dvd o el disc multimèdia pelis que se veuen o se senten malament. I us promet que la majoria d'elles no aniria mai a veure-les al cinema (algunes sí), però un divendres a la nit, amb un gintonic i la meua butaca, amb la meua gent ¡i tant que els pagaria! Un dia o altre, entendran això, crec. Salut i bon debat!

Anònim ha dit...

Dacord Xavier, però no debatim sobre si han aprofitat o no les noves possibilitatas d´internet. Crec que tens raó, hi hauria molta gent que pagaria per algo així, però no és d´aixó del que es tracta.

En el que m´agradaria incidir és que hi ha una certa crítica contra qui defensa aquesta legalitat, per exemple en el article que has publicat on t´alegres que s´hagi ridiculitzat una campanya contra la pirateria, quan jo crec que està molt bé que defenguin la legalitat, el no descarregarse ontinguts amb un valor intelectual, que es respecti als que ho realitzen. A més, fas una critica molt forta ("no mereixen confiança ni credibilitat", "no és d´extranyar que la comunitat internauta estiga en contra del ministre molina")

La veritat és que hem costa d´entendre. Xavier, aquesta és una pregunta directa a tú: Creus que està bé descarregarse continguts, la creació dels quals han costat uns diners, esforços i talents, sense pagar res per ells? Sincerament, crec que del tot bé no està.

M´imagina composant una cançó, editant-la, gravant-la, publicitant-la, i guanyar molt pocs diners perque tot i que ha agradat, la grandissima majoria se l´ha descarregat. No és lícit. I el queés pitjor, no és just.

I a sobre, es critica aquells que desde la força de l´estat, en comptes de fer una persecució de qui realitza aquesta injusticia, simplement intenta convence-la, amb millor o pitjor fortuna.

Salut!

Anònim ha dit...

A veure, Carlinhos, ja que no acceptes cap correcció/esmena als teus plantejaments, te'n faré uns quants :-PPPP

Per parts? Som-hi!

1- No has estudiat Dret. No cal que m'ho juris! Jo sí i n'exerceixo, per això em permetràs que, almenys, pugui corregir-te les afirmacions que fas que no tenen ni cap ni peus...

ROBAR NO ÉS FURTAR. Un furt no és cap tipus de robatori. De la mateixa manera, una apropiació indeguda no és ni cap furt, ni cap robatori. (Mira per on, fins aquí no hi arribaves, company!) :-) I en cap cas, afegeixo, descarregar-se continguts, sense ànim de lucre, de la Xarxa suposa cap fet delictiu ni cap conducta jurídicament sancionable.

2- Dius que estàs "...fart de que es recurreixi a la llei". Doncs, ho portes magre en un país que és un Estat de Dret. Tot és Dret a la vida. La societat és Dret. Ubi societas ibi Ius, que deien els clàssics. El Dret ho és tot. I sense entrar en Filosofia del Dret, disciplina que m'encantava a la carrera, i per tant no parlar des d'una perspectiva propera al positivisme jurídic (o allunyada del iusnaturalisme jurídic), sinó des d'una perspectiva ètica ciutadana, només podem parlar que una cosa sigui delicte o il·legal... QUAN REALMENT HO SIGUI!!!! I la descarrega de pel·lícules, música,... quan el seu origen hagi estat l'intercanvi de còpies privades, sense ànim de lucre... NO ÉS IL·LEGAL!!! (ho escriuré i diré tantes vegades com calgui).

3- També afirmes, amb una vehemència impròpia de qui confessa no saber-ne res de Dret, que "Fotocopiar un llibre sencer és ilegal". Doncs no, també t'equivoques en això. FOTOCOPIAR UN LLIBRE NO ÉS IL·LEGAL. De fet, s'ha d'aplicar exactament la mateixa norma que amb les descarregues per Internet: no és il·legal si no hi ha ànim de lucre. De fet, tothom por trobar fotocopiadores instalades a totes les biblioteques públiques i a les de totes les Universitats de Catalunya i Espanya. Totes aquestes biblioteques públiques també paguen un canon per fer còpies privades i sense ànim de lucre (que en aquest cas paguen a una associació que es diu CEDRO -Centro Español de Derechos Reprográficos-, que funciona encara més "mafiosament" que la SGAE). El que és il·legal és el lucre que s'obtingui de fer fotocòpies de llibres. Per això no es pot anar a una copisteria (un establiment comercial), amb un llibre, perquè te'l fotocopiin. Perquè sí hi ha ànim de lucre: el benefici que en treu, direcatment, el comerciant per fer-te les fotocòpies. (Tot i així hi han sentències que exoneraven de responsabilitats a les copisteries en casos així. Recordo una sentència de Castelló del 2003, on no es considerava il·legal que una copisteria hagués fotocopiat i enquadernat sencer un llibre).

4- Si robes una cosa, és delicte. Si la robes i "la consumeixes" és delicte. El que es castiga és el fet de robar. Ni tan sols és rellevant jurídicament què has robat, sinó que ho has fet amb violència o intimidació (o força sobre les coses, escala, etc.). Si la robes i la vens, comtes dos delicte (no només un). I a més caldria afegir a qui compra una coisa robada (si en coneixia la procedència).

Per tant, perquè no t'apliques això de la "coherència" i n'opines d'allò que, realment, coneguis? (T'ho dic per això del "coeficient intelectual" que tan meravellosament t'ha quedat. Et referies als que aquí hem participat, menys tu és clar, o a algú altre?)

Salut!
Xavier - Tarragona

Anònim ha dit...

Amb lo del CI hem referia especialment A TÚ (no és broma, però gràcies per dir-me que ha quedat bé ;)

Con la iglesia hemos topado! Un advocat! Si és que tinc una sort... Viam, per parts:

1. i 2.- Jo parlo de sí està bé o no està bé el fet estudiat. No si la llei ho aprova o és legal. Jo puc creure que lavortament està malament tot i ser legal. No m´interessa si és legal o no, m´interessa convercer-vos de que està malament éticament parlant. Espero no haver-me de repetir en aixó, perquè fins i tot el meu fill subnormal de 18 anys ho ha entés. (respecte al robatori, furt, o apropació indeguda, me la sua. Està malament segons la llei i prou)

2.- Com compendràs, derivar el tema cap a les fotocòpies farà cambiar de canal a tothom qui ho llegeixi, i més amb la teva dialèctica tan especialitzada pròpia més de un recurs administratiu que d´un debat. Tot i aixó, una incongruència. Si faig fotocòpies amb una màquina (a la facultat costa diners) també es fa negoci. Aleshores hauria de ser ilegal, algu se´n beneficia...

I ja està. La coherència és una de les dues pedres on recolzo la meva vida. La lógica és l´altra. Fa mal veure com la gent no sap utilitzar-les. Dol. És frustrant i hem cabreja. Més si afegim el fet de que l´oponent dialèctic és un advocat, defensor de la llei, estandard dels raonaments. Quina por...

Salut!

Anònim ha dit...

Deixeu-me dir un parell de coses: primer, a Carlinhos perquè em pregunta directament. Descarregar-se material d'internet fet, per exemple, per músics, no és la millor manera d'afavorir les seues carreres. En això estem d'acord, però posar els seus cd's a 25 euros, quan, per exemple, a Edimburg estan a 12, tampoc no ho és. El canon compensa els guanys que perden per les descàrregues, però la Sgae, per exemple, està en contra que hi haja un canon per línia d'Internet a España. La raó és que ho volen tot, els diners i el moneder. D'altra banda, com han demostrar Radiohead, Blades i altres, els diners venen dels concerts i el merchandising més que de les vendes.

En quan a la campanya, em sembla que sí que estic content perquè els hagen ridiculitzat perquè han fet les coses molt malament: la campanya juga amb un concepte d'il·legalitat en descarreregar-se material d'Internet totalment inaceptable perquè pretén manipular la joventut i, a més, juga amb la por. Cap de les dues idees m'agraden, sincerament. Ara bé, si el que seria ideal seria que jo poguera comprar un disc directament a l'autor i pagar-li a ell, sí, això seria l'ideal, però entremig es posen una caterva de gent que ho impedeix i que, fins i tot, amenacen els qui volen regalar les seues creacions per Internet. I respecte a la credibilitat de la gent que fa la campanya, si no saben que un virus no entra al processador i t'esborra les fotos, no meréixen estar al càrrec de la campanya, i si ho saben, i ho fan servir igualment, pitjor. És això el que vull dir.

D'altra banda, deixeu-me demanar-vos, per favor, que discutim sobre les idees i els punts de vista i deixem de banda les acussacions personals. El tema és prou apassionat com per fer-ho així, no creieu?

Anònim ha dit...

Xavier,

el cost el posa el mercat, i no justifica res. La cocacola pot costar a la tenda 1 euro, i el valor de cost es 5 centims (o menys). Per tant 20 vegades menys. Pero aixi és el mercat. A la música passa el mateix. Si ens poguessim descarregar la cocacola trobariem justificable fer-ho, donada la diferencia entre cost i preu, però en canvi ara segur que considerem malament robarla del caprabo... És com tantes altres vegades, busquem justificacions cutres... (per cert, lo dels concerts, si a un grup no li surt de la p. fer concerts, té tot el dret del món a guanyar els seus calerons venent cd´s, que per alguna cosa la música l´han fet ells...)

I segon, respecte a la campanya: no t´agrada perque ho hagin fet malament, sino perque estàs en contra del que promouen (el no piratejar). Lo que dius de manipular a la joventut ja és més greu: dir que has de ser legal és manipular? I aleshores les campanyes sobre preservatius, també manipulen? Jo crec que està bé fer aquest tipus de campanyes, perquè especialment la joventut és la que més verd té el tema de l´etica, i agafa referents morals del que considera normal, i ja sabem lo perillós que pot arribar a ser aixó. Encara no tenen un criteri format, si és que l´arribaran a tenir en un futur, i per tant és bo deixar clar qué és correcte i qué no. I aixó no és manipular.

I últim, els que fan la campanya no tenen perque ser informàtics, i un error en aquest aspecte no ha de ser motiu per desprestigiar tota la campanya. I el súmum de la demagogia és quan dius que s´ha iniciat una contracampanya que identifica el fet de compartir amb l´autèntica legalitat (que segur que ho comparteixes...) Sóc jo que m´he tornat boig o què?

Respecte a les acussacions personals, hem dembla que no n´he fet cap. En tot cas he intentat ficar una mica d´humor per arrencar algun somriure (no tinc cap fill subnormal ;)

Salut!

PD: tot i aixó, felicitats pel blog. Jo n´he fet un amb una amic, on també discutim de molts temes:
http://www.lossososalsol.blogspot.com/

MHB ha dit...

Salut gent,

llegint els comentaris vostres, també hi he volgut dir la meva.
Suposo que en Carlinhos em posarà al sal dels malfactors, ja que jo també sóc del parer que compartir no és delicte. Però Carlinhos, si jo et digués que m'he comprat una pel·lícula i que m'ha agradat i la volgués compartir amb tu i te la deixés uns dies perquè te la miresis a casa teva amb tranquilitat; tu pensaries que estem cometent un delicte perquè en comptes de comparar-la tu pel teu compte, jo te l'he deixat? I si en lloc de deixar-te-la en persona et digués: mira, com que vivim molt lluny un de l'altre, jo penjaré la pel·lícula a un determinat servidor i tu te la podràs descarregar i veure quan vulguis. Què en pensaries? I si a més de dir-t'ho a tu, ho digués a altres amics i familiars?

Espero que s'hagi entès l'explicació d'aquesta situació. Compartir no és delicte.

Un altre tema se'n faci un ús lucratiu de les còpies, que això sí que és delitce.

I un altre tema és la campanya manipuladora que des del ministeri estan introduint-nos.

I per a aquells que vulguin riure un moment, un gag de la sitcom britànioca The IT Crowd, on fan burla i escarni de les campanyes "anti-pirateria". Recomanaria al comentarista Carlinhos que no ho mirés, perquè actuaria contra les seves actituds morals, ja que si ho puc enllaçar aquí és per compartir amb vosaltres una cosa que algu abans que jo ja ha compartit prèviament.
http://www.youtube.com/watch?v=YMFiR30a0yE

Salut a tothom!

Xavier Vidal ha dit...

Ja entenc el que vols dir, Carlinhos, però és que estic en desacord des de la base, crec que compartir MHB, no és delicte, vaja, no ho és legalment, en tot cas, és un il·lícit administratiu i la prova és que cap jutge ha condemnat ningú per baixar-se material d'internet. És a dir, legalment, no hi hi dubte, i el que podem discutir és si èticament és dolent o no i això és una qüestió de filosofia, quid pro quo. I en tot ,cas, baixar-se un disc d'Internet no és com robar-lo del capravo, que sí que està tipificat com a delicte. Si acceptem aquestes premisses, el que hem de discutir, al meu entendre, és com ajudem els creadors a que puguen viure de la seua feina i donar-los els mitjans que necessiten. Siga com siga, és un tema que queda obert i és molt interessant. I respecte a la campanya, el que intenten transmetre, sense fer-ho obertament perquè no poden, és que baixar-se coases d'Internet és il·legal, per això han triat el lema que han triat i això és manipular la gent jove. Ho sent, és el que crec. A veure si demà a la secció de ràdio ho pregunte a la gent i a veure que diuen els oients. Salut i gràcies per seguir el bloc.

Anònim ha dit...

Perdoneu que em fique en la cosa, però és que estem parlat de gent com els Bautistas i cia que cobren i amb la pasta contracten detectius per grabar els cassaments d'amagat. Va home va, aquesta gent són els qui han dirigit aquesta campanya... que siguen legals ells primer abans de demanar que ho siguen els altres. Salutacions!

Anònim ha dit...

Si... aqui mucho hablar, pero yo que vivo con él, doy fe que tiene el Ares y el Emule trabajando día y noche... en fin... cuanta hipocresía hay en este país.

Anònim ha dit...

Carlinhos: ya puedes venir a recoger tu parte del botín cuando quieras. Ya sabes: C/ Fernando VI, 4 - 28004 Madrid

Anònim ha dit...

Buenas,

espero no extendre´m massa ni repetir-me, però veig necessari aclarar algunes coses. Jo no vull discutir aqui si una cosa és o no delicte, sino que en pensa la vostra moral. Dieu que compartir coses no està malament (cosa que és coherent) però les coses les hemd e jutjar en el seu context, i no amb un símil molt distant de la realitat. I el seu context és que realment no estem compartint res (no sé ni amb qui comparteixo, ni d´on és la persona, ni res de res. Inclús "comparteixo" de varies persones diferents, etc. Equivaldre descarregarse una cosa d´un altre ordinador a compartir amb un amic és una falàcia que ens serveix per quedar-nos tranquils. Però sabeu que és falsa, perquè en realitat no hi hauria cap diferència (o poca) entre fer aixó i anar a la pagina de l´autor i descarregarse la cançó pagant.

Resumint: hi ha moltes formes de justificar una conducta com a correcte (en aquest debat, les següents- els discs van molt cars, es poden fer concerts, els diners s´ho queda la distribuidora, ja hi ha el cànon, en realitat el que fem és compartir, etc) però només una per a desacreditar-la: està malament perquè obtenim gratis un producte sense permis del creador/autor/productor). És així de senzill. Jo no sé quin serà el futur (és molt probable que passi per internet, però això que dius de donar facilitats per la descarrega legal no justifica el fet que ara ho consegueixis gratis Xavier) però hem de ser coherents amb la nostra ética. No tingeu dubte que si aixó continua així, les distribuidores cada cop invertiran menys en nous grups, o grups alternatius (i es farà música per adolescents, que serà la que dona diners per la descarrega de movils i concerts, i obviament serà una merda, com ja podeu començar a observar)

Perquè una empresa ha de fer una inversió, si el 80% de la gent no es comprarà el CD? Crec que aixó tb és de sentit comú. La cultutra s´empobrirà.

I aixó és tot. No crec que ens posem d´acord, peroò per favor, llegiu aixó amb la ment oberta i amb el màxim de sentit comú que pogueu....

Salut!

Anònim ha dit...

A tots els qui esteu seguint aquest fil de discussió us recomane llegir aquest enllaç:
http://www.lamalla.cat/article.php?id=236888
clarifica moltes coses sobre la moral de baixar-se coses d'Internet, trobe. Salut!

Anònim ha dit...

El canon és per compensar la còpia privada? Doncs a baixar. D'altra banda, m'encanta veure com la SGAE recapta i REPARTEIX només ENTRE ELS ARTISTES ESPANYOLS, quan NO són aquests els que més ventes tenen. Així doncs, no estarien robant aquests als artistes estrangers?

D'altra banda, reivindico el que diu en Xavier Vidal, amb molta raó: és ètic vendre els discs a 25 euros? Últimament només compro discs per internet, sobretot a la Gran Bretanya -on surten els discs nous a 12 euros- o EEUU. Per què aquí és impossible comprar discs NOUS a 12 euros?

D'altra banda, fa anys la gent compartíem els discs en casettes, i no passava res. Jo tenia tots els discs dels meus amics en casette, i què?

Per cert, em penso penjar el cartell de "compartir es legal" al meu blog. Hi estic d'acord.

Apa.

Unknown ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=gSaQt8IZPes

Queda tot dit.

Anònim ha dit...

Hola a tots,

Aquest nadal he comprat una bobina de dvd's, el preu total eren uns 16€ dels quals el preu de la pròpia bobina eren uns 5 € i la resta cànon, aquest cànon se'l queda l'sgae per repartir-lo no sé amb quin criteri però segur que els grups de música que realment necessiten diners, és a dir els més petits, els que no es 'forren' amb els drets d'autor de ràdios, versions... no en veuen ni un duro.

Una altra cosa, del preu d'un cd comprat a la botiga l'artista en veu un percentatge que fa riure.

Sóc de l'opinió que si per comprar una bobina de cd's em carreguen un cànon que es correspon al doble del preu de la pròpia bobina (quan potser dins aquests cd's hi posaré coses meves, feina, treballs, fotos...) puc descarregar-me coses d'internet sense tenir cap remordiment de consciència i a més així potser coneixeré un grup que d'altra manera no hagués conegut i mira per on aquest grup haurà guanyat una fan que segurament si fa un concert hi anirà i és aquí on el grup es guanyarà els calés.

Està clar, però, que això perjudica a aquells "artistes" que un dia van fer un tema que es va fer molt famós i que pretenen seguir vivint del 'cuento' tota la vida (i sincerament crec que son els únics perjudicats perquè els grans artistes segueixen cobrant i els petits tenen una eina que els facilita la difusió) però ho sento per ells, a mi també m'agradaria viure del 'cuento' però com a tots, em toca currar cada dia.

una abraçada

vivian

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright 2010 LES OVELLES ELÈCTRIQUES
Carbon 12 Blogger template by Blogger Bits. Supported by Bloggermint