skip to main |
skip to sidebar
Segurament deuen ser les cançons més cares del món. Una ciutadana nord-americana ha estat condemnada a pagar gairebé dos milions de dòlars (1.920.000 dòlars, per ser exactes) per haver-se baixat d'Internet i compartit 24 cançons, és a dir, el que vindria a ser un disc doble. La justícia americana ha considerat que cada cançó que es va descarregar li costarà al voltant de cinquanta set mil euros, en resposta a una denúncia que van presentar les companyies discogràfiques Virgin America, Capitol Records, Sony BMG, Arista Records, Warner Bros Records y UMG. La dona, que té 32 anys i no podrà pagar, va fer servir el Kazaa per descarregar i compartir la música. Als EEUU, aquest és l'únic cas que ha arribat tan lluny judicialment. Els usuaris denunciats per baixar-se música solen pagar abans d'arribat als tribunals
una mitjana d'entre dos i tres mil euros. I n'hi ha molts casos així. Cal recordar que als EEUU és delicte descarregar-se arxius protegits per drets d'autor, cosa que no passa als nostre país. Mirant aquest cas, la proposta al nostre país (de la qual sembla que s'han desdit) de no fer res fins que no arribes als 20 Gigues descarregats, de què parlàvem fa uns dies, sembla una festa, no creieu?
Segurament deuen ser les cançons més cares del món. Una ciutadana nord-americana ha estat condemnada a pagar gairebé dos milions de dòlars (1.920.000 dòlars, per ser exactes) per haver-se baixat d'Internet i compartit 24 cançons, és a dir, el que vindria a ser un disc doble. La justícia americana ha considerat que cada cançó que es va descarregar li costarà al voltant de cinquanta set mil euros, en resposta a una denúncia que van presentar les companyies discogràfiques Virgin America, Capitol Records, Sony BMG, Arista Records, Warner Bros Records y UMG. La dona, que té 32 anys i no podrà pagar, va fer servir el Kazaa per descarregar i compartir la música. Als EEUU, aquest és l'únic cas que ha arribat tan lluny judicialment. Els usuaris denunciats per baixar-se música solen pagar abans d'arribat als tribunals
2 comentaris:
No hi estic gens d'acord amb això de les 20 Gb... Si mires series en straming i escoltes l'Spotify, o escoltes rac1.cat ( totes tres coses son legals), les megues circulen igual, però no t'estàs descarregant res. I si em baixo un parell de distros de linux perquè estudio informàtica? on hi ha delicte? Perquè m'han de tancar l'aixeta si no he fet res d'ilegal?
I que consti que jo em baixo música (em baixava vaja, ara ja no cal amb els myspace i l'spotify) per decidir quins discos em compro (que me'n vaig als 200-300 euros anuals en CD's).
Apa! per una cultura digital digne!
Jo faig música i l'escolto. L'escolto a l'spotify, la compro a itunes i si no hi es a itunes la gravo des de l'ordinador amb un programa que grava el sò que emet l'ordinador.
Tinc una cyber-targeta per no tenir problemes amb els lladres...
No entenc l'Sgae encara que sóc soci,
tinc música al myspace i utilitzo el safecreative per registrar les meves obres, sé que no em guanyaré la vida fent música com el David Bisbal i que ell tampoc es podrà comprar 2 mansions per la pirateria o sel.lecció natural....
Només els que valen podran treballar en el món de la música, els que valen i són llestos...sel.lecció natural...
No entenc el canon digital, és inadequat i injust a l'hora que desproporcionat...
Espero que algun dia desapareixin les multinacionals discogràfiques i els autors trobin la manera de guanyar diners sense intermediaris.
Visca internet, graham bell, samantha fox i la música,... mori telefónica, l'sgae, el govern, la llei sarkozy (la dona de sarkozy), les discogràfiques i el monopoly (el joc de taula).
Publica un comentari a l'entrada