skip to main |
skip to sidebar
La mineria de dades és una de les ocupacions més cotitzades darrerament a Internet. Molts sabreu què és però d'altres, no. El Data Mining és una tècnica de recol·lecció massiva dels rastres i les pistes que anem deixan per la Xarxa a mida que anem navegant, la seua anàlisi i la construcció de models de comportament derivats. I ho fem gairebé sense donar-nos compte, a llocs on deixem el nostre correu electrònic, on omplim un formulari, on obrim diverses pàgines o simplement per on passem. La mineria de dades s'encarrega de recuperar-ho tot, ajuntar-ho i barrejar-ho per aconseguir un perfil comercial complet i perfectament afinat de nosaltres mateixos. Amb aquest perfil, les companyies publicitàries ens apunten directament al cor, o al cap, o a la butxaca, i són capaces de preveure el nostre comportament perquè, de fet, sabem més de tots nosaltres que nosaltres mateixos. Poden, fins i tot, saber quin és el nom més probable que li posarem al nostre fill. De vegades, ni recordaríem per on hem passat o el que hem fet, però els recol·lectors de dades, sí. Quan donem les dades al Facebook, quan omplim una 
pàgina per conèixer les darreres ofertes en viatges, quan enviem flors via Internet o visitem una tenda virtual d'espardenyes deixem tot un reguitzell de dades que programes especialitzats recullen i endrecen, les associen a nosaltres o al nostre ordinador i les venen al millor postor. És un negoci a l'alça i cada vegada hi ha més tècniques de recollida, més perfectes i el mercat de postors és més gran. Fins i tot està arrasant un llibre que detalla com va, 'The Numerati', de Stepen Baker, als EEUU. Doncs això, molt d'ull perquè estem tots fitxats.
2 comentaris:
Això no és el Data mining. El Data mining és extraure una conclusió generica en base a dades concretes. (Ex: el perfil tipus dels votants del partit X son de tal franja d'edat, tal sexe, tal profesió... etc)
Anònim té raó.
I ho intentaré explicar d'una altra manera:
Un supermercat té la seva base de dades, on guarda els productes, els stocks, les ventes, les arribades, els treballadors... Això seria la base de dades funcional del negoci.
Per darrere però (segurament de nit, quan no es necessita l'altra) hi ha el Data Warehousing on les taules ara són temàtiques i tenen un objectiu decisional, per als executius del supermercat.
He agafat aquest exemple, perquè d'aquesta manera els executius del supermercat, van veure que era aconsellable posar les ofertes de Dodots i Cervesa juntes (ja que es va trobar que qui comprava panyals era suseptible de comprar cervesa...) i així va ser...
Per més informació consulteu Jaume Sistac.
Publica un comentari a l'entrada