skip to main |
skip to sidebar
Sembla de ciència-ficció però és de ciència-realitat. Es tracta d'un programa que connectat a uns elèctrodes implantats al cervell (craniotomia) fa que les persones puguin escriure lletres a la pantalla només amb concentració i fixant-se en la lletra que volen utilitzar. Es tracta d'una tècnica anomenada electrocorticografia. El projecte l'han portat endavant un grup de científics de la Clínica Mayo de Jacksonville. La persona pot així escriure texts per comunicar-se amb els altres i enviar missatges més o menys curts mitjançant aquesta tècnica. És un gran pas endavant que, de moment, s'aplica a pacients amb minusvalideses, però que té una projecció de futur evident: sembla que en el futur, la interconnexió entre persones i ordinadors podria estar basada en aquest tipus de interfícies de comunicació cervell-
màquina a través d'elèctrodes implantats a la superfície cerebral. De moment, els elèctrodes són massa grans per portar-los en la vida normal, però s'està treballant en la reducció dels dispositius per aconseguir xips tan petits que no es noten i vagen dins del nostre crani. No em veig amb aquest aparell al cervell, mentre els dits em vagen prou ràpid, i vosaltres?
Sembla de ciència-ficció però és de ciència-realitat. Es tracta d'un programa que connectat a uns elèctrodes implantats al cervell (craniotomia) fa que les persones puguin escriure lletres a la pantalla només amb concentració i fixant-se en la lletra que volen utilitzar. Es tracta d'una tècnica anomenada electrocorticografia. El projecte l'han portat endavant un grup de científics de la Clínica Mayo de Jacksonville. La persona pot així escriure texts per comunicar-se amb els altres i enviar missatges més o menys curts mitjançant aquesta tècnica. És un gran pas endavant que, de moment, s'aplica a pacients amb minusvalideses, però que té una projecció de futur evident: sembla que en el futur, la interconnexió entre persones i ordinadors podria estar basada en aquest tipus de interfícies de comunicació cervell-
màquina a través d'elèctrodes implantats a la superfície cerebral. De moment, els elèctrodes són massa grans per portar-los en la vida normal, però s'està treballant en la reducció dels dispositius per aconseguir xips tan petits que no es noten i vagen dins del nostre crani. No em veig amb aquest aparell al cervell, mentre els dits em vagen prou ràpid, i vosaltres?
1 comentaris:
Pel que veig a la foto de l'home que fa waterpolo amb la ment, l'experiment es fa amb un IBM i windows 1.0 , ja que la complexitat del sistema operatiu concorda amb la d'alguns subjectes....
L'altra foto és mes actual no? encara que s'assembla a la meva àvia quant s'aixeca pel matí.
:) Bones festes vaig a contar ovelles.
Publica un comentari a l'entrada