La voracitat de la SGAE sembla no tenir aturador. Com sabeu els qui ens seguiu, al Matí de Catalunya Ràdio vam entrevistar el perruquer de l'Hospitalet a qui un inspector de la Societat General d'Autors havia demanat un impost per tenir la ràdio posada. Semblava de broma, però no ho era i el perruquer, el pobre, va acabar pactant pagar 19 euros el trimestre per evitar un querella per infringir la Llei de propietat Intel·lectual. Com que la jugada els va eixir bé, ara la SGAE ha decidir demanar entre sis i dotze euros totes les perruqueries per tenir la ràdio posada. I, amb els diners del canon, contracten advocats per portar a judici pobres perruquers que, com no recapten cap impost, no tenen diners per llogar advocats per litigar i acaben per pagar. Quin desgavell! Què serà el que vindrà a continuació, les xarcuteries (jo en conec que tenen ràdio i tele), les merceries, les botigues de queviures o els sex-shops? Algú amb poder polítics s'hauria d'adonar que una entitat amb aquest poc sentit de la mesura, de la justícia i amb aquesta avarícia no està capacitada per recaptar un impost públic. Com diuen a la meua terra els de la marjal, ja se sap, la sangonera, per molt que xuple, no en té mai prou.de gener 19, 2010 Què vindrà després de les perruqueries?
La voracitat de la SGAE sembla no tenir aturador. Com sabeu els qui ens seguiu, al Matí de Catalunya Ràdio vam entrevistar el perruquer de l'Hospitalet a qui un inspector de la Societat General d'Autors havia demanat un impost per tenir la ràdio posada. Semblava de broma, però no ho era i el perruquer, el pobre, va acabar pactant pagar 19 euros el trimestre per evitar un querella per infringir la Llei de propietat Intel·lectual. Com que la jugada els va eixir bé, ara la SGAE ha decidir demanar entre sis i dotze euros totes les perruqueries per tenir la ràdio posada. I, amb els diners del canon, contracten advocats per portar a judici pobres perruquers que, com no recapten cap impost, no tenen diners per llogar advocats per litigar i acaben per pagar. Quin desgavell! Què serà el que vindrà a continuació, les xarcuteries (jo en conec que tenen ràdio i tele), les merceries, les botigues de queviures o els sex-shops? Algú amb poder polítics s'hauria d'adonar que una entitat amb aquest poc sentit de la mesura, de la justícia i amb aquesta avarícia no està capacitada per recaptar un impost públic. Com diuen a la meua terra els de la marjal, ja se sap, la sangonera, per molt que xuple, no en té mai prou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Una solució seria posar tants aparells de ràdio com persones ocupen el local?
Així si entra un esgarrapacristos d'aquests de l'SGAE pots dir que cadascú escolta la seva, encara que, és clar, tots estàn escoltant la mateixa emisora
Aqui va un "Manifiesto de apoyo a la SGAE", que sembla que ningú els recolzi.
http://fotosiqui.wordpress.com/2010/01/17/manifiesto-de-apoyo-de-los-fotografos-a-la-sgae/
Per ficar maranya, més que res.
Notícia interessant i trista
Los presos británicos también se quedan sin música por los derechos de autor
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100120/53874586512/los-presos-britanicos-tambien-se-quedan-sin-musica-por-los-derechos-de-autor.html
Publica un comentari a l'entrada