skip to main |
skip to sidebar
Al món hi ha gairebé set mil milions de persones i la tenda de música d'Apple, la tenda d'Itunes acaba d'anunciar que ha venut ja deu mil milions de cançons. Legalment. Aquesta xifra implica que s'ha venut més d'una cançó i mitja per cada habitant del món, incloses les persones que viuen a les zones més rurals de la Xina o del Níger. Per què? Doncs perquè és còmode i perquè és barat. Que pugues comprar una cançó que t'agrada per noranta-nou cèntims i que la tingues al moment que la vols escoltar al teu portàtil o el teu MP3 és un gran pas endavant. La dada és important, al meu entendre, perquè posa en qüestió les tesis que la gent es baixa la música de franc perquè som uns pirates. Senzillament, no és cert, i la prova és la impressionant xifra de vendes que acaba d'anunciar Apple. si la música és barata i fàcil d'aconseguir, la gent se la baixa legalment. Si no tota, una part important. El problema és que la indústria discogràfica a casa nostra sembla no haver entès que Internet representa una nova forma de negoci, sembla no haver entès, fins i tot, que el negoci ja no està en la venda al detall en el 90% dels casos (tret dels grans autors que venen milions de còpies) sinó en els concerts, en els drets que paguen les televisions o el cinema i en el màrqueting. Per això, cada vegada més artistes de 
qualitat, novells posen la seua música a disposició dels internautes per a que la tasten i, si els agrada, potser un dia aniran a un concert seu. Per cada disc, aquell autor es quedarà un euro i amb penes i dificultats en vendrà cinc mil; amb un sol concert ben promocionat ja guanyarà això. Si les distribuïdores, entitats de gestió de drets i discogràfiques de casa nostra no s'espavilen, acabaran fora del negoci. Si no, al temps.
Al món hi ha gairebé set mil milions de persones i la tenda de música d'Apple, la tenda d'Itunes acaba d'anunciar que ha venut ja deu mil milions de cançons. Legalment. Aquesta xifra implica que s'ha venut més d'una cançó i mitja per cada habitant del món, incloses les persones que viuen a les zones més rurals de la Xina o del Níger. Per què? Doncs perquè és còmode i perquè és barat. Que pugues comprar una cançó que t'agrada per noranta-nou cèntims i que la tingues al moment que la vols escoltar al teu portàtil o el teu MP3 és un gran pas endavant. La dada és important, al meu entendre, perquè posa en qüestió les tesis que la gent es baixa la música de franc perquè som uns pirates. Senzillament, no és cert, i la prova és la impressionant xifra de vendes que acaba d'anunciar Apple. si la música és barata i fàcil d'aconseguir, la gent se la baixa legalment. Si no tota, una part important. El problema és que la indústria discogràfica a casa nostra sembla no haver entès que Internet representa una nova forma de negoci, sembla no haver entès, fins i tot, que el negoci ja no està en la venda al detall en el 90% dels casos (tret dels grans autors que venen milions de còpies) sinó en els concerts, en els drets que paguen les televisions o el cinema i en el màrqueting. Per això, cada vegada més artistes de 
qualitat, novells posen la seua música a disposició dels internautes per a que la tasten i, si els agrada, potser un dia aniran a un concert seu. Per cada disc, aquell autor es quedarà un euro i amb penes i dificultats en vendrà cinc mil; amb un sol concert ben promocionat ja guanyarà això. Si les distribuïdores, entitats de gestió de drets i discogràfiques de casa nostra no s'espavilen, acabaran fora del negoci. Si no, al temps.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada