skip to main |
skip to sidebar
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va presentar ahir el seu llibre "Política 2.0" davant tota la flor i nata de la Xarxa a Catalunya. Realment va ser un acte significatiu perquè d'alguna forma, representa el reconeixement 'offline' d'un esforç fet 'online' pel que probablement siga el representant públic més tecnològic de tota la classe política. No és freqüent veure tanta patum d'Internet en un sol acte i si tots van deixar els seus caus digitals per coincidir en un acte és perquè el president del Parlament concita adhesions des de tots cantons i d'una forma meritòriament transversal. Dues pantalles immenses mostraven els twitts que els assistents anaven publicant de l'acte. Una presentació autènticament 2.0. Em quede amb la fenomenal presentació que li va fer el polièdric alquimista de les paraules, Màrius Serra i prenc un exemple que va posar i que em va semblar molt pedagògica: el cloud computing és per a nosaltres el mateix que va suposar per la seva iaia l'aparició dels bancs, és a dir, un lloc on guardaràs els diners però que no tornaràs a veure i només tindràs un paperet de tant en tant que et diu quant tens. Del llibre "Política 2.0" només puc dir que s'ha de llegir, que té potser massa frases políticament correctes (com pertoca, supose, a una autoritat institucional com el president del Parlament), però que també té molt de tall: finançament públic dels partits polítics, vot anticipat, Sarkozy contra el twitter, Obama, petició de rebaixa dels preus de l'ADSL, accés directe als polítics, control digital de l'acció política o errades d'un càrrec públic al Twitter. Molt interessant tot i que jo m'hauria estalviat el glossari 
final (i en format separata), cinc pàgines que qualsevol que llegisca aquest llibre se sap de memòria. Ningú que estiga interessat en la política i en la nova era digital hauria de deixar de llegir-se el llibre, ni que siga per poder criticar-lo i dir si, després del Twitter, el Facebook, els blocs, la pàgina personal, les pàgines institucionals, el Delicius... encara li queda temps per fer la feina.
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va presentar ahir el seu llibre "Política 2.0" davant tota la flor i nata de la Xarxa a Catalunya. Realment va ser un acte significatiu perquè d'alguna forma, representa el reconeixement 'offline' d'un esforç fet 'online' pel que probablement siga el representant públic més tecnològic de tota la classe política. No és freqüent veure tanta patum d'Internet en un sol acte i si tots van deixar els seus caus digitals per coincidir en un acte és perquè el president del Parlament concita adhesions des de tots cantons i d'una forma meritòriament transversal. Dues pantalles immenses mostraven els twitts que els assistents anaven publicant de l'acte. Una presentació autènticament 2.0. Em quede amb la fenomenal presentació que li va fer el polièdric alquimista de les paraules, Màrius Serra i prenc un exemple que va posar i que em va semblar molt pedagògica: el cloud computing és per a nosaltres el mateix que va suposar per la seva iaia l'aparició dels bancs, és a dir, un lloc on guardaràs els diners però que no tornaràs a veure i només tindràs un paperet de tant en tant que et diu quant tens. Del llibre "Política 2.0" només puc dir que s'ha de llegir, que té potser massa frases políticament correctes (com pertoca, supose, a una autoritat institucional com el president del Parlament), però que també té molt de tall: finançament públic dels partits polítics, vot anticipat, Sarkozy contra el twitter, Obama, petició de rebaixa dels preus de l'ADSL, accés directe als polítics, control digital de l'acció política o errades d'un càrrec públic al Twitter. Molt interessant tot i que jo m'hauria estalviat el glossari 
final (i en format separata), cinc pàgines que qualsevol que llegisca aquest llibre se sap de memòria. Ningú que estiga interessat en la política i en la nova era digital hauria de deixar de llegir-se el llibre, ni que siga per poder criticar-lo i dir si, després del Twitter, el Facebook, els blocs, la pàgina personal, les pàgines institucionals, el Delicius... encara li queda temps per fer la feina.
1 comentaris:
Jo hi vaig ser i em va agradar. És cert que hi havia molta gent del "mundillo". No sé si tots els polítics presents tenen la mateixa il·lusió que desprèn el president quan parla de les xarxes socials.
Publica un comentari a l'entrada