Un
desanimat senyor Picapoll es va alçar del llit amb mal cos, amb la sensació que
la vida no l'estava tractant amb la cura i el respecte que mereixia. Si més no,
amb la cura i el respecte que mereixia un home de la seua riquesa, el seu
estatus i les seues influències. Just després d'haver-se posat un dels mitjons
negres de fil escocés però encara no l'altre, que sostenia insensible i
esmaperdut amb un dit de la mà, sentí una frustració profunda i desfermada,
violenta en la seua serenor perseverant. Va ser una frustració hereva del
pensament que l'atzar havia deixat de fer-li moixaines.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada