Aquests dies es fa la vista a Madrid contra l'enginyer informàtic Herve Falciani, que fa robar els registres dels més de cent trenta mil defraudadors del banc suís on treballava, l'HJSBC. Fa uns dies es va fer la vista militar contra Bradley Manning, el soldat nord-americà que robar els centenars de milers de documents militars secrets i classificats de l'exercit dels EUA. I els va filtrar a Julian Assange per a publicar-los a Wikileaks. Les semblances entre tots dos casos són molt grans. Van robar informació que revelava accions punibles que els més poderosos volien amagar. També els dos la van alliberar a entitats que la podien usar per desvetllar les accions punibles. En el cas de Falciani, ha anat facilitant informació de gran defraudadors, grans fortunes europees que portaven els seus diners a Suïssa per evitar pagar els impostos corresponents. Així ho va fer, com a mínim, amb França, amb Itàlia, amb Alemanya i ara amb Espanya. I els estats han recuperat mols centenars de milions d'euros dels rics amb aquesta informació. I tots dos han acabat a presó per voler fer pública una informació que el poder volia amagar perquè revelava els seus actes més foscos. En el cas de Manning, el poder militar; en el cas de Falciani, el poder econòmic. En plena era del món digital en què se suposa que la informació hauria de ser més lliure i fer més lliures als ciutadans que l'haurien de tenir, passa just el contrari: qui tracta de fer arribar la informació sobre els delictes més foscos a la ciutadania, acaba empresonat. Contradiccions de l'era digital. O del món de tota la vida, que segueix manant en l'era digital, com ho ha fet des de l'edat de pedra.
d’abril 16, 2013 Semblances entre Herve Falciani i Bradley Manning
Aquests dies es fa la vista a Madrid contra l'enginyer informàtic Herve Falciani, que fa robar els registres dels més de cent trenta mil defraudadors del banc suís on treballava, l'HJSBC. Fa uns dies es va fer la vista militar contra Bradley Manning, el soldat nord-americà que robar els centenars de milers de documents militars secrets i classificats de l'exercit dels EUA. I els va filtrar a Julian Assange per a publicar-los a Wikileaks. Les semblances entre tots dos casos són molt grans. Van robar informació que revelava accions punibles que els més poderosos volien amagar. També els dos la van alliberar a entitats que la podien usar per desvetllar les accions punibles. En el cas de Falciani, ha anat facilitant informació de gran defraudadors, grans fortunes europees que portaven els seus diners a Suïssa per evitar pagar els impostos corresponents. Així ho va fer, com a mínim, amb França, amb Itàlia, amb Alemanya i ara amb Espanya. I els estats han recuperat mols centenars de milions d'euros dels rics amb aquesta informació. I tots dos han acabat a presó per voler fer pública una informació que el poder volia amagar perquè revelava els seus actes més foscos. En el cas de Manning, el poder militar; en el cas de Falciani, el poder econòmic. En plena era del món digital en què se suposa que la informació hauria de ser més lliure i fer més lliures als ciutadans que l'haurien de tenir, passa just el contrari: qui tracta de fer arribar la informació sobre els delictes més foscos a la ciutadania, acaba empresonat. Contradiccions de l'era digital. O del món de tota la vida, que segueix manant en l'era digital, com ho ha fet des de l'edat de pedra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada