L'esborrany de reforma del nou Codi Penal impulsat pel ministra de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón està sent polèmic fins i tot abans d'arribar al Parlament per debatre'l. Especialment controvertit està sent un punt en què preveu la introducció de programari maliciós per part de la policia en els nostres dispositius, el que es coneix com a malware, en cas de delictes greus. Realment, la intrusió en equips informàtics 'legal' és una solució extrema que se suposa que ha de mantenir el principi legal de proporcionalitat, per la qual cosa, segons l'esborrany, només es faria servir en casos de terrorisme o pedofília, per exemple. Però també en delictes penats amb més de tres anys i molts d'aquest ja no són tan greus. I en aquest grup entren des del delicte fiscal fins a la distribució de pel·lícules i música a través d'Internet. Gent com Ana Torroja, Urdangarín, Rita Barberá, Francisco Camps, Manel Comas o l'ex conseller Jordi Ausàs podrien estar inclosos en el grup dels possibles 'infectats' si aquest esborrany de Codi Penal s'arriba a aprovar pels presumptes delictes pels quals se'ls investiga. S'ha alçat una gran polseguera perquè pot suposar un colp molt dur contra la privacitat. Ara com ara, només Alemanya fa servir aquest sistema de forma legal d'intrusió informàtica, tot i que el Tribunal Constitucional va marcar estrictes restriccions a l'ús de virus contra els delinqüents. Ara bé, si ens ho parem a pensar amb calma, aquesta mesura és l'evolució lògica a la intervenció de les comunicacions, 'punxar' telèfons o intervenir el correu corrent, que s'ha fet tota la vida amb permís judicial. És cert que la majoria dels jutges tenen un coneixement limitar de l'abast de la tecnologia, per la qual cosa haurà d'haver gent molt preparada per establir els límits d'una acció tan contundent com introduir virus als nostres ordinadors o dispositius mòbils. La porta que s'obri pot ser molt xicoteta o molt gran. Un virus pot intervenir només el correu electrònic, les pàgines visitades a Internet o els nostres xats, però també pot prendre el control total del nostre dispositiu de manera remota. Molts recordareu el programa que descrivia Stieg Larsson en la seua saga de novel·les anomenat "Asphyxia" que feia servir la hacker Liz Salander i que permetia intervenir de forma silenciosa i indetectable un ordinador remotament. Això avui és possible amb eines RAT a l'abast de tothom i fins i tot més habitual del que ens pensem. La nostra privacitat l'hem venuda a trocets nosaltres mateixos: a Facebook, a Google, a Foursquare o a Twitter. No cal fer escarafalls sinó exigir un control estricte en l'ús d'aquesta mesura que per força ha de ser excepcional i limitada, no creieu?
de juny 05, 2013 Programari maliciós, instal·lat legalment per la policia en els telèfons
L'esborrany de reforma del nou Codi Penal impulsat pel ministra de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón està sent polèmic fins i tot abans d'arribar al Parlament per debatre'l. Especialment controvertit està sent un punt en què preveu la introducció de programari maliciós per part de la policia en els nostres dispositius, el que es coneix com a malware, en cas de delictes greus. Realment, la intrusió en equips informàtics 'legal' és una solució extrema que se suposa que ha de mantenir el principi legal de proporcionalitat, per la qual cosa, segons l'esborrany, només es faria servir en casos de terrorisme o pedofília, per exemple. Però també en delictes penats amb més de tres anys i molts d'aquest ja no són tan greus. I en aquest grup entren des del delicte fiscal fins a la distribució de pel·lícules i música a través d'Internet. Gent com Ana Torroja, Urdangarín, Rita Barberá, Francisco Camps, Manel Comas o l'ex conseller Jordi Ausàs podrien estar inclosos en el grup dels possibles 'infectats' si aquest esborrany de Codi Penal s'arriba a aprovar pels presumptes delictes pels quals se'ls investiga. S'ha alçat una gran polseguera perquè pot suposar un colp molt dur contra la privacitat. Ara com ara, només Alemanya fa servir aquest sistema de forma legal d'intrusió informàtica, tot i que el Tribunal Constitucional va marcar estrictes restriccions a l'ús de virus contra els delinqüents. Ara bé, si ens ho parem a pensar amb calma, aquesta mesura és l'evolució lògica a la intervenció de les comunicacions, 'punxar' telèfons o intervenir el correu corrent, que s'ha fet tota la vida amb permís judicial. És cert que la majoria dels jutges tenen un coneixement limitar de l'abast de la tecnologia, per la qual cosa haurà d'haver gent molt preparada per establir els límits d'una acció tan contundent com introduir virus als nostres ordinadors o dispositius mòbils. La porta que s'obri pot ser molt xicoteta o molt gran. Un virus pot intervenir només el correu electrònic, les pàgines visitades a Internet o els nostres xats, però també pot prendre el control total del nostre dispositiu de manera remota. Molts recordareu el programa que descrivia Stieg Larsson en la seua saga de novel·les anomenat "Asphyxia" que feia servir la hacker Liz Salander i que permetia intervenir de forma silenciosa i indetectable un ordinador remotament. Això avui és possible amb eines RAT a l'abast de tothom i fins i tot més habitual del que ens pensem. La nostra privacitat l'hem venuda a trocets nosaltres mateixos: a Facebook, a Google, a Foursquare o a Twitter. No cal fer escarafalls sinó exigir un control estricte en l'ús d'aquesta mesura que per força ha de ser excepcional i limitada, no creieu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada