El món està atònit amb les revelacions d'un ex analista de la CIA que va treballar per l'NSA americana sobre el sistema d'espionatge massiu del governs dels EUA a les comunicacions del seus ciutadans. L'agent, ara refugiat a Hong Kong, ha detallat com el sistema PRISM requeria dades a les grans empreses de comunicacions, com Amazon, i Internet, com Yahoo, Facebook o Google per tenir controlats els ciutadans. El que poca gent coneix és que a Espanya funciona un sistema semblant a PRISM, anomenat SITEL ('Sistema Integrado de Intercepción de Comunicaciones'), i que té la capacitat de monitoritzar les comunicacions dels espanyols. Amb el gran problema que aquesta monitorització massiva no està controlada judicialment, que l'ordre judicial només arriba quan la policia necessita controlar un ciutadà en concret per sospites concretes. Ara bé, la resta de dades sobre les comunicacions, especialment les telefòniques, són emmagatzemades sense les cobertures legals suficients, segons advocats i representants dels internatues. El sistema el va idear el govern Aznar l'any 2001, que li va comprar a la multinacional Ericsson per més de 12 milions d'euros, però no el va arribar a posar en marxa pels seriosos dubtes de la cobertura legal que podia tenir. Després de perdre de les eleccions i dels atemptats terroristes de Madrid, l'executiu de Zapatero el va posar en marxa el 2004 sense atendre massa a les advertències dels especialistes legals sobre el fet que l'enregistrament massiu de les dades de comunicació entre ciutadans sense una ordre judicial prèvia podia ser inconstitucional. Sense fer-ne un anàlisis profund, Zapatero va introduir una feble normativa el 2005 al reglament de la Llei General de Telecomunicacions que no resolia el moll de l'os del problema. L'Associació d'Internautes va recórrer el sistema al Tribunal Suprem, que simplement va dir que qualsevol ciutadà individual podia recórrer al Constitucional si se sentia espiat il·legalment, però no va entrar al fons del problema. I, a dia d'avui, seguim amb el mateix problema: Espanya té un sistema de seguiment massiu de les telecomunicacions, a què pot accedir la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el CNI, situat a la localitat madrilenya de Canillas i amb terminals a nombroses comissaries arreu del territori, que no té la cobertura legal suficient. El sistema enregistra "d'ofici" dades com ara la ubicació dels individus que es comuniquen, la duració, els números d'entrada i sortida i altres paquets d'informació important. També qui té accés a tota aquesta informació i com la fa servir abans que hi hagi una ordre i control judicial. I totes aquestes dades són guardades de forma sistemàtica sense que els jutges tinguen control sobre tot aquest immens backup. Tenim un PRISM a casa i ni tan sols en som conscients públicament. Hauríem de fer alguna cosa, no creieu?
de juny 10, 2013 SITEL, el PRISM de l'estat espanyol que espia les comunicacions
El món està atònit amb les revelacions d'un ex analista de la CIA que va treballar per l'NSA americana sobre el sistema d'espionatge massiu del governs dels EUA a les comunicacions del seus ciutadans. L'agent, ara refugiat a Hong Kong, ha detallat com el sistema PRISM requeria dades a les grans empreses de comunicacions, com Amazon, i Internet, com Yahoo, Facebook o Google per tenir controlats els ciutadans. El que poca gent coneix és que a Espanya funciona un sistema semblant a PRISM, anomenat SITEL ('Sistema Integrado de Intercepción de Comunicaciones'), i que té la capacitat de monitoritzar les comunicacions dels espanyols. Amb el gran problema que aquesta monitorització massiva no està controlada judicialment, que l'ordre judicial només arriba quan la policia necessita controlar un ciutadà en concret per sospites concretes. Ara bé, la resta de dades sobre les comunicacions, especialment les telefòniques, són emmagatzemades sense les cobertures legals suficients, segons advocats i representants dels internatues. El sistema el va idear el govern Aznar l'any 2001, que li va comprar a la multinacional Ericsson per més de 12 milions d'euros, però no el va arribar a posar en marxa pels seriosos dubtes de la cobertura legal que podia tenir. Després de perdre de les eleccions i dels atemptats terroristes de Madrid, l'executiu de Zapatero el va posar en marxa el 2004 sense atendre massa a les advertències dels especialistes legals sobre el fet que l'enregistrament massiu de les dades de comunicació entre ciutadans sense una ordre judicial prèvia podia ser inconstitucional. Sense fer-ne un anàlisis profund, Zapatero va introduir una feble normativa el 2005 al reglament de la Llei General de Telecomunicacions que no resolia el moll de l'os del problema. L'Associació d'Internautes va recórrer el sistema al Tribunal Suprem, que simplement va dir que qualsevol ciutadà individual podia recórrer al Constitucional si se sentia espiat il·legalment, però no va entrar al fons del problema. I, a dia d'avui, seguim amb el mateix problema: Espanya té un sistema de seguiment massiu de les telecomunicacions, a què pot accedir la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el CNI, situat a la localitat madrilenya de Canillas i amb terminals a nombroses comissaries arreu del territori, que no té la cobertura legal suficient. El sistema enregistra "d'ofici" dades com ara la ubicació dels individus que es comuniquen, la duració, els números d'entrada i sortida i altres paquets d'informació important. També qui té accés a tota aquesta informació i com la fa servir abans que hi hagi una ordre i control judicial. I totes aquestes dades són guardades de forma sistemàtica sense que els jutges tinguen control sobre tot aquest immens backup. Tenim un PRISM a casa i ni tan sols en som conscients públicament. Hauríem de fer alguna cosa, no creieu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada