Ja comença a ser un clàssic d'aquest bloc el recórrer els camins de la sort, les probabilitats i l'atzar. Tornem al debat de si és el destí o alguna cosa tan etèria però més religiosa qui imposa els seus destins. Encara no puc creure el que li passa a aquest vianant xinés quan mira de creuar el carrer i es troba amb el bus
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Sort que l'asfalt estava mullat i va relliscar amb l'autocar. A més a més m'agradaria fer una observació, no a favor del conductor sinó en contra del ciclista, això és el que passa quan es creua un pas de peatons sobre la bicicleta, per això aqui has de baixar i creuar a peu.
Publica un comentari a l'entrada