La de vegades que hem mirat algú als ulls amb passió, amb amor, amb odi, amb tendresa, amb rebuig, amb reprovació... mirant-los hi com el reflex de l'ànima i què poques vegades ens hem fixat amb el propis ulls per ells mateixos, amb les seues ninetes o amb el seu iris. M'ha cridat molt l'atenció aquesta col·lecció d'ulls vista de tan a prop. Un prodigi de la natura i no tan sols un instrument per jutjar les persones, com diuen les dietes clàssiques.
de desembre 20, 2007 Els ulls més bonics
Etiquetes
fotos d'ulls,
ulls com a forma d'art,
ulls de prop
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Estic entre el primer i l'últim, tot i que tots són realment bonics.
Son tots falsos!!!!més falsos que un euro sevillà
Quan més miro al mig de l'ull, més sembla que la pupil.la es fagi més grossa.
és com endinasr-se en un nou univers... sempre m'han fascinat els ulls.
Té quelcom de tongo, si us hi fixeu hi ha alguns que tenen la mateixa estructura però canvia el color. Això ha passat pel Photoshop segur!!
Publica un comentari a l'entrada