Com ja hem comentat en alguna ocasió, a Alemanya es van posar molt durs amb la llei sobre l'intercanvi d'arxius. Ara s'han trobat amb més de vint-i-cinc mil denúncies als jutjats de Nord-Westfàlia i no donen coll. La solució ha estat 'tolerar' l'intercanvi d'arxius fins un límit: si et baixes material amb copywright per valor de menys de 3000€, no passa res. El valor total s'ha calculat a 1 € la cançó i 15 € la pel·lícula. El que no s'ha dit és en quin
periode. Ara bé, si els comptes no fallen, això fan unes dues mil cançons i unes vuitanta pel·lícules. Altres vegades ja s'havia comentat que el que no podem fer és donar la sensació als més joves que tot és barra lliure i pots arribar i endur-te-ho tot, així que la mesura de la fiscalia de Nord-Westfàlia potser és un bon punt de partida per començar a posar les coses a lloc i que les associacions de gestió de drets d'autor també entre en raó sobre la nova realitat digital que ens ha portat Internet.
3 comentaris:
com que no és barra lliure? Oi tant que ho és, jo tinc molts amics per Internet i ens ho deixem tot! Que potser no és legal intercanviar-se música entre amics? Que potser haig de demanar permís a algú per deixar un CD al meu germà? El món progressa, si algú es vol quedar al segle XX, que ho faci però que no em molesti a mi... Els intermediaris s'hauran de buscar una altra feina, si no encara viuriem a l'edat medieval
si no m'equivoco "legalment" parlant es "ilegal" deixar un cd (o pelicula) a algú sense el permís del propietari del copyright. de fet, tots els cd's i dvd's ho porten escrit. un altre tema, es que resultaria absurd i pròxim a 1984 (la novel.la, no l'any) perseguir a tothom que es deixa cd's i dvd's a nivell particular. de fet, l'error d'internet va ser creure que la xarxa social sería similar a la que ja existia al món offline, pero es varen equivocar de totes totes. i ara en tenim les consequencies (bones i dolentes). de fet, gran part de les empreses que es queixen de les descàrregues ilegals, per altres vies també venen més (cd's, dvd's verges, gravadores de dvd's o bluerays, etc...). la questió de fet, es sí una internet purament comercial (sense cap mena d'intercanvi particular que pugui exedir els copyrights) podría tenir sentit i pel que sembla, la respesto es no.
això o es que estem en mig dels "boixos anys 20" de l'era "internetera" i ho que tenim davant es quelcom al "crac del 29", que tot podría ser.........
sobre això que és il·legal deixar un cd o dvd a algú sense el permís del propietari del copyright, no és pas així. L'article 270 del Codi Penal espanyol especifica que és legal sempre i quan no hi hagi ànim de lucre.
Publica un comentari a l'entrada