de març 25, 2010 Anem escampant informació a tort i a dret

Som pous immensos d'informació i ni tan sols som conscients que l'anem escampant bocinet a bocinet. I pot resultar molt perillós. La policia francesa interroga el delinqüent informàtic que va prendre el control de tot el Twitter l'any passat. I no ho va fer amb coneixements mil·limètrics d'enginyeria informàtica, sinó rastrejant a Internet informació dels empleats del Twitter. El procés va ser senzill: de primer va obtenir la llista de treballadors de la companyia. Després, va començar a cercar informació sobre els seus correus electrònics professionals a Twitter. Quan en va trobar un, va aparellar-lo amb el nom de l'empleat i va cercar informació d'ell a les xarxes socials. Allà va trobar un altre correu que tenia de Yahoo i ara només li faltava la contrasenya. Va demanar a Yahoo que li la recordara com si ell fos el propi treballador de T l'haguera perdut i Yahoo li va fer una sèrie de preguntes personals que el hacker va anar contestant amb la informació que anava trobant a les xarxes socials: codi postal, signe del zodíac, data de naixement... Llavors ja va tenir accés al correu de Yahoo i solem posar les mateixes contrasenyes a tot arreu. Resultat: va accedir a l'eina d'administració total de Twitter i als perfils de gent tan coneguda com Britney Spears, Barak Obama i d'altres. El que podem traure de tot això és que quan sovint diguen, però 'a mi m'és igual que m'entren al correu, si no tinc res que amagar' no som conscients que interactuem amb moltes altres persones, empreses i entitats i que si unim bocí a bocí tota la informació sobre nosaltres mateixos que hem anat deixant a la xarxa com molletes de pà arribarem, sense cap mena de dubte, al pot de la mèl. La informació que distribuïm nosaltres mateixos a la xarxa pot ser una autèntica bomba de rellotgeria.