skip to main |
skip to sidebar
Quin valor té una notícia: el seu abast, la importància econòmica o política, la gent a què afecta o la gent a la que frapa? No és tan espès com sembla i la cosa ve al cas perquè el diari "The New York Observer" ha ideat un sistema d'incentius pels seus periodistes que premiarà econòmicament els qui redacten les notícies més llegides a la web del diari. El pla d'incentius contempla que el redactor més llegit al ciberespai rebrà 500 dòlars extres al mes. El que quedi en segona posició rebrà 300 dòlars fins un límit de 2.500 dòlars. El sistema puntua les pàgines més vistes, nombre de posts publicats, seguidors a Twitter, nombre de comentaris i enllaços de pàgines externes. Em sembla un sistema amb molt de perill de pervertir la informació. No sempre el que més agrada, més atrapa o més escandalitza és la 
informació que s'ha de destacar. Convertir en estrelles de la informació els periodistes més 'populars' és com donar-li el premi Pulitzer a Perez Hilton. I no és que a mi no m'agrade Perez Hilton i que no el llegisca, és que a base de premiar el més espectacular s'acaba banalitzant la informació o corrompent-la. O és que ningú no recorda el cas de Jason Blair, que va ser l'estrella del periodisme d'investigació durant anys a Nova York fins que algú va descobrir que s'inventava el que escrivia? Les notícies han de ser atractives i mengívoles, però no poden ser sempre una llaminadura i Internet no pot ser l'instrument de la perversió, no creieu?
Quin valor té una notícia: el seu abast, la importància econòmica o política, la gent a què afecta o la gent a la que frapa? No és tan espès com sembla i la cosa ve al cas perquè el diari "The New York Observer" ha ideat un sistema d'incentius pels seus periodistes que premiarà econòmicament els qui redacten les notícies més llegides a la web del diari. El pla d'incentius contempla que el redactor més llegit al ciberespai rebrà 500 dòlars extres al mes. El que quedi en segona posició rebrà 300 dòlars fins un límit de 2.500 dòlars. El sistema puntua les pàgines més vistes, nombre de posts publicats, seguidors a Twitter, nombre de comentaris i enllaços de pàgines externes. Em sembla un sistema amb molt de perill de pervertir la informació. No sempre el que més agrada, més atrapa o més escandalitza és la 
informació que s'ha de destacar. Convertir en estrelles de la informació els periodistes més 'populars' és com donar-li el premi Pulitzer a Perez Hilton. I no és que a mi no m'agrade Perez Hilton i que no el llegisca, és que a base de premiar el més espectacular s'acaba banalitzant la informació o corrompent-la. O és que ningú no recorda el cas de Jason Blair, que va ser l'estrella del periodisme d'investigació durant anys a Nova York fins que algú va descobrir que s'inventava el que escrivia? Les notícies han de ser atractives i mengívoles, però no poden ser sempre una llaminadura i Internet no pot ser l'instrument de la perversió, no creieu?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada