de juliol 10, 2010 Una mani retransmesa per les xarxes socials

El milió cent-mil (o milió i mig) de persones que ens hem aplegat al Passeig de Gràcia teníem pelatges molt diferents i trellats molts distints però tots hi hem anat amb una sola cosa al cap: a favor molt més que en contra. Ha estat una mani retransmesa per les xarxes socials, una mani 2.0, que es podia seguir a lloc, a través de la tele, però també a través del Facebook o del Twitter. Especialistes en comunicació som Saül Gordillo, el president del Parlament, Ernest Benach, la Trina Milan i centenars més de persones han deixat innumerables referents informatius perquè escrivien des del mateix lloc on estava passant l'esdeveniment. Les anteriors manfestacions massives que van organitzar-se a Catalunya (la de l'estatut de l'any 77 o la dels atemptats de l'11-M el 2004) van ser fites socials pre-Internet com a testimoni interactiu de l'activitat dels ciutadans. Aquesta és la primera de la nova era de la informació ciutadana, la de la interactivitat, la de les fonts informatives diverses, la del periodisme individual. Per això, per molt que els comentaris que arriben de la premsa madrilenya siguen intencionadament falsos, per molt que diguen que els autobusos estaven plens de funcionaris pagats i amenaçats de sancions si no anaven a la manifestació, per sort, existeix la Web 2.0 per donar testimoni que és fals. El que tinga orelles, que escolte i el que tinga ulls, que mire. I, per cert, que ningú s'oblide que quan maten més de dos-centes persones a Madrid en un atemptat, gairebé tantes persones com avui s'han manifestat a Barcelona en favor de l'Estatut van eixir al carrer en pura solidaritat amb les víctimes i el poble al que pertanyien. Visca l'era de la informació 2.0 que mira la realitat de ben a prop i evita les mentides intencionades.