de juny 05, 2011 Per què a França no es pot dir 'Facebook' ni 'Twitter' als mitjans?

Sembla una broma o un hoax, però no ho és. Als informatius dels mitjans de comunicació audiovisual francesos no es podrà usar "Twitter" ni "Facebook" de manera, podríem dir, "gratuita", és a dir, si Twitter o Facebook no són part de la notícia. Es tracta d'una directiva de les autoritats franceses que pretén, segons diuen, no donar avantatja comercial a cap marca, empresa o companyia per sobre de les altres. I menys encara a les que tenen una posició dominant de mercat, com són Twitter i Facebook. La notícia la donava el columnista de ZNNet Emil Protalinski i especificava que, per exemple, per animar la gent que seguira els informatius a través del Twitter, on darrerament es donen les notícies abans que a la pròpia antena, s'haurà de dir "seguiu-nos a les xarxes socials" i no la marca comercial en concret. Sembla que aquesta regulació es basa en una normativa publicada l'any 92, és a dir, fa dues dècades, quan la realitat digital estava en bolquers i ha estat ara l'Autoritat Reguladora Audiovisual francesa que ha instat al govern per què faça acomplir aquesta llei de manera efectiva als informatius. D'una banda és cert que anomenant aquestes dues marques se les afavoreix davant altres possibles competidors. I dic "possibles" perquè ara mateix no crec que hi haja cap marca al món que els faça ombra. Ara bé, d'altra banda, té poc sentit que es prohibesca citar la xarxa social de què forma part el 10% de la població mundial, Facebook, i, en el cas de França, encara molt més. Això, a banda de les dificultats de fer acomplir una norma així quan les pròpies empreses periodístiques que emeten els informatius en treuen un benefici clar de tenir els seus espectadors/oïdors informats i 'arreplegats' al Facebook o el Twitter. S'ha obert el debat a França i no vos estranye que ben aviat la cosa transpasse els Pirineus avall. Creieu que és justa la prohibició o és una 'boutade' francesa sense solta ni volta?