D'entre tots els usos que pot tenir el Twitter, el militar és el que menys m'agrada, he de confessar. I es comença a usar per fixar objectius de guerra, segons ha reconegut obertament i impúdica l'OTAN. Resulta que, com que el que l'Aliança Atlàntica està fent al país de l'estrambòtic Gaddafi és una guerra 'low cost' (en diners, que no en vides humanes), no tenen prou serveis d'informació i prou fiables sobre el terreny i llavors necessiten 'fonts obertes' per saber on estan les tropes del dictador per enviar els atacs. Ara bé, la cosa més estrombòtica encara que la pinta de Gaddafi és que l'OTAN segueix twitts que no estan escrits ni tan sols dins del territori libi. Un exemple, Robert Rowley , un empleat de Dairy Queen a Arizona, el mes passat va twittejar les coordenades d'una suposada base de militar a Trípoli, després d'haver vist vehicles militars en imatges de satèl·lit. Va contrastar-ho amb altres twittaires companys a Trípoli per confirmar l'activitat a l'edifici. Una mica més tard aquell dia, l'edifici es va veure afectat per una acció militar de l'OTAN. Fixar objectius militar en base a informació obtinguda a través del Twitter sembla, com a mínim, arriscat. I quan estan en joc vides humanes, encara sembla una decisió més destarotada. Esperem que l'acció de l'OTAN que va costar la vida a diverses persones d'una mateixa família fa uns dies no estiguera 'marcada' només per la informació obtinguda d'un twitt.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada