La feina que fem els periodistes és un treball d'equip. Els triomfs o els fracassos es comparteixen de manera solidària. Amb la literatura no passa això. És una cosa íntima, personal, construïda en el més profund de la teua ànima. Per això, tota la repercussió que té el que escrius, siga molta o poca, bona o roïna, massiva o minoritària, és viscuda com una cosa molt profunda i personal. Anit vaig tenir l'honor de rebre el premi de literatura "7lletres" a La Segarra, a Concabella per l'obra "Encara sort!". La satisfacció que dóna rebre un premi té poc a vore amb la resta de satisfaccions professionals que es poden aconseguir. Per això, i per la qualitat del premi, perquè els qui el donen saben de què va la literatura (com no podia ser d'altra forma a la terra de Pedrolo, en homenatge al qual es concedeix el premi) i perquè té com recompensa, a més, la publicació de l'obra, vull donar les gràcies a tots els organitzadors i el jurat del "7lletres". Espere que, quan el llibre es publique per Pagès editors, no vos defraude i pugueu riure i gaudir dels texts, com a mínim, tant com jo ho he fet escrivint-los. Vos pose el text d'agraïment que vaig llegir en la cerimònia.
PARLAMENT PREMI 7LLETRES.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada