Què passaria si la nostra parella tinguera totes les contrasenyes dels nostres perfils a les Xarxes Socials? Provocaria un terratrèmol i posaria moltes parelles en una situació complicada? Segur que sí. La meua reflexió ve al cas perquè un jutge de Conneticut ha ordenat una parella que s'està divorciant a proporcionar a l'altre la contrasenya del seu perfil al Facebook. Els advocats defensors consideren que allà hi poden haver evidències molt palmàries d'infidelitat, traïdoria o elements que servesquen de base jurídica pel divorci. Més concretament, els advocats pensen que poden servir al jutge per decidir a qui li donen la custòdia dels fills. El cas concret serveix per plantejar-se una reflexió molt més general sobre les vides paral·leles que portem a les xarxes socials. Som allà tot el que no poden ser a la vida real? Som allà el que realment som i no el que la vida i les circumstàncies ens han portat a ser en el món analògic? Ens avergonyiríem en molts casos del que diem, del que volem ser, del que fem a les xarxes socials si les dades es combinaren amb les de la nostra vida real? La cosa, a més, lliga amb el tema de l'herència digital. Hem de deixar les contrasenyes de la nostra vida digital quan finem? És millor recordar algú per la imatge que teníem de la seua presència al món analògic que descobrir que n'era un altre al món dels bits? Potser ho hauríem de debatre en algun fòrum i traslladar el debat a la societat perquè, d'ací a no molt, moltes persones es podrien trobar en aquesta situació. Què en penseu?
de novembre 13, 2011 Parella obligada a compartir les contrasenyes del Facebook
Què passaria si la nostra parella tinguera totes les contrasenyes dels nostres perfils a les Xarxes Socials? Provocaria un terratrèmol i posaria moltes parelles en una situació complicada? Segur que sí. La meua reflexió ve al cas perquè un jutge de Conneticut ha ordenat una parella que s'està divorciant a proporcionar a l'altre la contrasenya del seu perfil al Facebook. Els advocats defensors consideren que allà hi poden haver evidències molt palmàries d'infidelitat, traïdoria o elements que servesquen de base jurídica pel divorci. Més concretament, els advocats pensen que poden servir al jutge per decidir a qui li donen la custòdia dels fills. El cas concret serveix per plantejar-se una reflexió molt més general sobre les vides paral·leles que portem a les xarxes socials. Som allà tot el que no poden ser a la vida real? Som allà el que realment som i no el que la vida i les circumstàncies ens han portat a ser en el món analògic? Ens avergonyiríem en molts casos del que diem, del que volem ser, del que fem a les xarxes socials si les dades es combinaren amb les de la nostra vida real? La cosa, a més, lliga amb el tema de l'herència digital. Hem de deixar les contrasenyes de la nostra vida digital quan finem? És millor recordar algú per la imatge que teníem de la seua presència al món analògic que descobrir que n'era un altre al món dels bits? Potser ho hauríem de debatre en algun fòrum i traslladar el debat a la societat perquè, d'ací a no molt, moltes persones es podrien trobar en aquesta situació. Què en penseu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada