skip to main |
skip to sidebar
Wikileaks arriba una mica tard, em sembla. Ha publicat de nou la seua web de revelacions i arrenca amb una informació sobre la intervenció massiva de mòbils per part dels governs. I també la nova indústria de les intrusions als smartphones que ha nascut per subministrar dades dels ciutadans als governs que estiguen disposats a pagar. Però és que això fa tant temps que existeix com els propis mòbils, pràcticament. Avui dia, fins i tot particulars poden accedir a informació emmagatzemada als dispositius tipus smarphones sense ser cap James Bond. I, per suposat, les agències de detectius tenen eines que permeten fer-ho arreu del món. És il·legal, per descomptat, però es pot. Sense anar més lluny, la BBC va investigar a Londres i va confirmar que 11 de les 12 agències de detectius que van estudiar tenia programes per intervenir les comunicacions dels telèfons mòbils de ciutadans privats. Per suposat, els governs ho fan sistemàticament. Ací mateix, a l'estat espanyol tenim una eina d'intervenció massiva de tots els telèfons mòbil de l'espectre radioelèctric, Sitel, que funciona fa anys i que han fet servir tant governs de dretes com d'esquerres. Fa un parell de dies publicava al Twitter la notícia d'un software espia instal·lat en la majoria de sistemes Android. Estem fitxats, d'això no hi ha dubte i fins i tot els particulars poden intervenir les comunicacions a poc que tinguen coneixements. Sembla que, de moment, només se salva el contingut de les converses mantingudes a través dels servidors Blackberry que tenen el seu propi sistema d'encriptació. No a qui telefonem, quan dura la telefonada i altres dades, però sí el contingut. Vos pose uns quants exemples, que mai heu de fer servir per infringir la llei (Wikileaks, benvinguts al món de la superfície!):
Wikileaks arriba una mica tard, em sembla. Ha publicat de nou la seua web de revelacions i arrenca amb una informació sobre la intervenció massiva de mòbils per part dels governs. I també la nova indústria de les intrusions als smartphones que ha nascut per subministrar dades dels ciutadans als governs que estiguen disposats a pagar. Però és que això fa tant temps que existeix com els propis mòbils, pràcticament. Avui dia, fins i tot particulars poden accedir a informació emmagatzemada als dispositius tipus smarphones sense ser cap James Bond. I, per suposat, les agències de detectius tenen eines que permeten fer-ho arreu del món. És il·legal, per descomptat, però es pot. Sense anar més lluny, la BBC va investigar a Londres i va confirmar que 11 de les 12 agències de detectius que van estudiar tenia programes per intervenir les comunicacions dels telèfons mòbils de ciutadans privats. Per suposat, els governs ho fan sistemàticament. Ací mateix, a l'estat espanyol tenim una eina d'intervenció massiva de tots els telèfons mòbil de l'espectre radioelèctric, Sitel, que funciona fa anys i que han fet servir tant governs de dretes com d'esquerres. Fa un parell de dies publicava al Twitter la notícia d'un software espia instal·lat en la majoria de sistemes Android. Estem fitxats, d'això no hi ha dubte i fins i tot els particulars poden intervenir les comunicacions a poc que tinguen coneixements. Sembla que, de moment, només se salva el contingut de les converses mantingudes a través dels servidors Blackberry que tenen el seu propi sistema d'encriptació. No a qui telefonem, quan dura la telefonada i altres dades, però sí el contingut. Vos pose uns quants exemples, que mai heu de fer servir per infringir la llei (Wikileaks, benvinguts al món de la superfície!):
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada