d’octubre 10, 2013 No cal escamar-se: el correu electrònic d'empresa no és privat ni particular

Hi ha gent a qui ha causat una certa sorpresa la sentència del Suprem on diu que l'empresa té dret a espiar el correu electrònic dels seus treballadors. No és cap novetat. Ja hi havia diverses sentències i l'Estatut dels Treballadors ho contemplen: el correu electrònic que l'empresa et facilita és només per feina i no és privat ni particular, només el fas servir com a treballador però la propietat i la supervisió és de l'empresa. És com el cotxe que et deixen per fer de comercial o bé la taquilla on guardes les coses. Si l'empresa sospita que fa un mal ús de les eines que t'ha facilitat per treballar, té dret a revisar aquests instruments, amb la presència d'un representant sindicat, per comprovar que no estàs lesionant els interessos de la companyia fent servir els seus propis recursos. En el cas que ara ha sentenciat el Suprem la cosa era palmari: el treballador va ser servir el correu de l'empresa per passar informació confidencial a la competència. És un cas clar on l'empresa té dret a espigolar-te el contingut del teu correu. I, molta atenció perquè si tens un correu privat, que l'empresa no pot espiar, però el redirecciones a l'Outlook de l'ordinador de l'empresa, passa a formar part dels recursos de l'empresa, ergo... I realment no és d'estranyar. El correu electrònic de l'empresa no és nostre, és de l'empresa que ens el cedeix per treballar. I per això quan marxem de l'empresa, el correu no marxa amb nosaltres. I, de la mateixa manera, si tenim un ordinador per navegar per Internet però per comptes de fer coses que entren en l'àmbit de la nostra faena, mirem porno o baixem pel·lícules, l'empresa també té dret a espinar tot el que fem a l'ordinador. No sé perquè ara hi ha tanta gent que s'escama d'una sentència com la que ara ha fet pública el Suprem. No conté cap novetat. Conclusió: vigileu el que feu a la feina a Internet i amb el correu electrònic.