Avui que un videojoc val setanta euros, que costa centenars de milions de desenvolupar, que encapçalen les llistes dels productes d'entreteniment per damunt de pel·lícules i sèries estaria bé recordar que no sempre va ser així. La notícia és que al desert d'Alamogordo a l'estat de Nou Mèxic s'han trobat soterrades còpies i còpies de cartutxos del videojoc ET Extra-Terrestial. La història és curiosa perquè el 1982 es va estrenar la pel·lícula ET d'Steven Spielberg i immediatament va ser un èxit brutal arreu del món. Atari, l'empresa que havia conquistat el món dels videojocs amb el Pong, passava moments complicats. De fet, molt complicats. Va tractar de revifar les seues finances amb un cop d'efecte: va pagar vint milions de dòlars, una quantitat desorbitada a l'època, a canvi drets per fer un videojoc d'ET. Però la idea estava condemnada al fracàs. Només tenien quatre setmanes per preparar el joc. No volien perdre l'embranzida de la peli. I tanta presa va resultar en un joc fracassat, sense cap interès i amb una jugabilitat realment escasa i avorrida. Va suposar la tomba final per Atari que, en una decisió que encara ara costa d'entendre, va enterrar les còpies que no havia venut al mercat. Més de trenta anys després, Microsoft va decidir excavar al desert d'Alamogordo per acabar les especulacions i una de llegendes que més s'havia repetit al món dels videojocs. És curiós el cicle: una pel·lícula d'èxit va ser l'origen d'un videojoc que va fracassar i va portar Atari a la ruïna. I com acabarà això? En una pel·lícula, ben segur. I serà un èxit, també segur. Quina ironia, no creieu?
d’abril 27, 2014 ET, la història d'un videojoc maleït
Avui que un videojoc val setanta euros, que costa centenars de milions de desenvolupar, que encapçalen les llistes dels productes d'entreteniment per damunt de pel·lícules i sèries estaria bé recordar que no sempre va ser així. La notícia és que al desert d'Alamogordo a l'estat de Nou Mèxic s'han trobat soterrades còpies i còpies de cartutxos del videojoc ET Extra-Terrestial. La història és curiosa perquè el 1982 es va estrenar la pel·lícula ET d'Steven Spielberg i immediatament va ser un èxit brutal arreu del món. Atari, l'empresa que havia conquistat el món dels videojocs amb el Pong, passava moments complicats. De fet, molt complicats. Va tractar de revifar les seues finances amb un cop d'efecte: va pagar vint milions de dòlars, una quantitat desorbitada a l'època, a canvi drets per fer un videojoc d'ET. Però la idea estava condemnada al fracàs. Només tenien quatre setmanes per preparar el joc. No volien perdre l'embranzida de la peli. I tanta presa va resultar en un joc fracassat, sense cap interès i amb una jugabilitat realment escasa i avorrida. Va suposar la tomba final per Atari que, en una decisió que encara ara costa d'entendre, va enterrar les còpies que no havia venut al mercat. Més de trenta anys després, Microsoft va decidir excavar al desert d'Alamogordo per acabar les especulacions i una de llegendes que més s'havia repetit al món dels videojocs. És curiós el cicle: una pel·lícula d'èxit va ser l'origen d'un videojoc que va fracassar i va portar Atari a la ruïna. I com acabarà això? En una pel·lícula, ben segur. I serà un èxit, també segur. Quina ironia, no creieu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada