de maig 14, 2014 El dret a l'oblit i la responsabilitat del missatger

La Sentència del Tribunal Europeu de Justícia sobre l'anomenat 'dret a l'oblit' insta als cercadors a eliminar els enllaços a informació antiga no rellevant que resulti lesiva per a persones anònimes. La decisió del tribunal sembla satisfer tothom tret dels propis cercadors, que hauran d'esborrar els links a informació quan els afectats els hi demanen expressament. La sentència considera que els cercadors 'cuinen' la informació que ofereixen i que, per tant, són responsables, fins a cert punt, del que publiquen. Sembla clar que això és positiu i que tots tenim el dret a una segona oportunitat sense que constantment se'ns recorden els errors del passat. Ara bé, el que no sembla tenir discussió des del punt de vista del sentit comú, té altres connotacions a nivell més general. Al món anglosaxó, el dret a l'oblit no es considera tan necessari i quan una persona ha estat condemnada, per exemple, per delictes sexuals, allò el persegueix sempre. És més, els ciutadans demanen ser informats quan al barri arriba algú amb un passat semblant. Fins i tot, hi ha llocs que publiquen aquestes sentències i les publiciten per a què tothom n'estiga al cas allà on vagi la persona. Segurament això té molt a veure amb l'estupefacció de Google davant la sentència del Tribunal Europeu una decisió que no entén. Tenim dret com a ciutadans a estar informats sempre del passat de les persones? El tenim quan es tracta de persones públiques i no quan es tracta de gent anònima? És que no pot ser tan important una persona anònima per la nostra vida particular com el polític més famós o el banquer més deshonrat? I, per extensió, és responsable el missatger del missatge que porta? Un exemple: és just amagar a una empresa la condició de cleptòman reincident d'un candidat a treballador? La resposta no és fàcil. Potser estructurant el logaritme de cerca d'una altra forma seria més fàcil conciliar el dret a la informació amb el dret a la intimitat, fent, per exemple, una distinció entre els resultats més recents i els menys rellevants per ser més antics. En la majoria dels casos, la decisió del Tribunal de Justícia Europeu beneficiarà a les persones però senta un precedent també delicat perquè deixa en mans dels cercadors jutjar si publicar la informació antiga és lesiva per la persona o és lesiu per la societat amagar-la.