La història de la tecnología deu molt als hackers. Molt. Són especialistes en seguretat infomrmàtica, investigadors que descobreixen vulnerabilitats per fer que els responsables les corregisquen. Barnaby Jack era mític entre els hackers. Havia descobert una escletxa de seguretat que permetia a un atacant fer que els caixers automàtics ATM escopiren tots els diners que tenien. Va morir dijous de la setmana passada a San Francisco en unes circunstàncies encara no aclarides i que, segons el forense que porta el cas, es trigarà mesos a conéixer. Tenia 35 anys i cap indici que la seua salut fóra dèbil. El que ha aixecat totes les sospites és que, en la conferència sobre seguretat informàtica més important, la Blackhat que s'està cel·labrant justament ara, tenia previst explicar importants vulnerabilitats dels implants mèdics en el cos humà. Baranaby havia provat que aprofitant aquesta escletxa de seguretat, per exemple, es podia matar a una persona a cent metres de distància manipulant el seu dispensador d'insulina. La conferència que tenia previst donar Barnaby es deia "Dispositius mèdics implantables: hacking d'éssers humans". I la manipulació de la bomba d'insulina podia ser només el principi. Barnaby, amb un transmissor casolà, havia descobert la forma d'enviar un senyal a més de deu metres de distància a un defibrilador cardioversor personal i un marcapasses implantats en un èsser humà. Es podien enviar 830 volts de potència i 'fregir' la persona que el portara. A qui no li ve a la memòria la segona temporada de Homeland, el vicepresident dels EUA? I just una setmana abans de fer públiques les seues descobertes apareix mort sense que se coneguen les causes. Coincidència? Una mala broma de l'atzar? Alguna cosa més? Haurem d'esperar per saber què li va passar, si la seua mort va ser accidental o no. Si va tenir relació amb el que pretenia revelar al Blackhat o no. Una història apassionant que caldrà seguir amb detall. Diaria que no trigarem massa a veure-ho al cinema. A mi ja se me'n van els dits al teclat per escriure-la...
d’agost 02, 2013 La misteriosa mort de Barnaby Jack, el hacker dels caixers automàtics (i més)
La història de la tecnología deu molt als hackers. Molt. Són especialistes en seguretat infomrmàtica, investigadors que descobreixen vulnerabilitats per fer que els responsables les corregisquen. Barnaby Jack era mític entre els hackers. Havia descobert una escletxa de seguretat que permetia a un atacant fer que els caixers automàtics ATM escopiren tots els diners que tenien. Va morir dijous de la setmana passada a San Francisco en unes circunstàncies encara no aclarides i que, segons el forense que porta el cas, es trigarà mesos a conéixer. Tenia 35 anys i cap indici que la seua salut fóra dèbil. El que ha aixecat totes les sospites és que, en la conferència sobre seguretat informàtica més important, la Blackhat que s'està cel·labrant justament ara, tenia previst explicar importants vulnerabilitats dels implants mèdics en el cos humà. Baranaby havia provat que aprofitant aquesta escletxa de seguretat, per exemple, es podia matar a una persona a cent metres de distància manipulant el seu dispensador d'insulina. La conferència que tenia previst donar Barnaby es deia "Dispositius mèdics implantables: hacking d'éssers humans". I la manipulació de la bomba d'insulina podia ser només el principi. Barnaby, amb un transmissor casolà, havia descobert la forma d'enviar un senyal a més de deu metres de distància a un defibrilador cardioversor personal i un marcapasses implantats en un èsser humà. Es podien enviar 830 volts de potència i 'fregir' la persona que el portara. A qui no li ve a la memòria la segona temporada de Homeland, el vicepresident dels EUA? I just una setmana abans de fer públiques les seues descobertes apareix mort sense que se coneguen les causes. Coincidència? Una mala broma de l'atzar? Alguna cosa més? Haurem d'esperar per saber què li va passar, si la seua mort va ser accidental o no. Si va tenir relació amb el que pretenia revelar al Blackhat o no. Una història apassionant que caldrà seguir amb detall. Diaria que no trigarem massa a veure-ho al cinema. A mi ja se me'n van els dits al teclat per escriure-la...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada