Sembla que avui a les quatre de la vesprada, entre dolçaines i tabalets mediàtics, s'anunciarà que Apple ha aconseguit finalment el permís per incloure la discografia dels Beatles a la tenda ITunes. Era una llarga batalla en la qual els qui més perjudicats havien eixit eren els amants de la música dels Beatles. Si les prediccions no fallen, Stebe Jobs haurà aconseguir el que semblava pràcticament impossible, que el grup més popular de la història puga ser a la tenda de música més gran del món. I això és molt bo per moltes raons: perquè ja pots comprar les cançons dels Beatles que realment t'agraden, una a una, perquè acosta un grup sense el qual la història de la música nos'entendria a la gent més jove que prioritza
els mitjans digitals per aplegar a la música i perquè ofereix tota la col·lecció de música a tots els racons del món, trencant les barreres de l'espai i, per tant, en certa manera, ajudant a democratitzar la cultura en fer-la universal. Benvingut siga. Una altra cosa digna d'estudiar és aquesta nova política d'Apple de fer anuncis "sonats" cada quinze dies i precedir-los delcorresponent rebombori mediàtic. Així aconsegueixen que no hi haja més remei que estar constantment parlant d'Apple. I, val a dir-ho, és una política molt efectiva i molt intel·ligent, tot i que de vegades faça una miqueta de ràbia.
