de maig 07, 2010 New Yorker Observer: Pervertint la informació

Quin valor té una notícia: el seu abast, la importància econòmica o política, la gent a què afecta o la gent a la que frapa? No és tan espès com sembla i la cosa ve al cas perquè el diari "The New York Observer" ha ideat un sistema d'incentius pels seus periodistes que premiarà econòmicament els qui redacten les notícies més llegides a la web del diari. El pla d'incentius contempla que el redactor més llegit al ciberespai rebrà 500 dòlars extres al mes. El que quedi en segona posició rebrà 300 dòlars fins un límit de 2.500 dòlars. El sistema puntua les pàgines més vistes, nombre de posts publicats, seguidors a Twitter, nombre de comentaris i enllaços de pàgines externes. Em sembla un sistema amb molt de perill de pervertir la informació. No sempre el que més agrada, més atrapa o més escandalitza és la informació que s'ha de destacar. Convertir en estrelles de la informació els periodistes més 'populars' és com donar-li el premi Pulitzer a Perez Hilton. I no és que a mi no m'agrade Perez Hilton i que no el llegisca, és que a base de premiar el més espectacular s'acaba banalitzant la informació o corrompent-la. O és que ningú no recorda el cas de Jason Blair, que va ser l'estrella del periodisme d'investigació durant anys a Nova York fins que algú va descobrir que s'inventava el que escrivia? Les notícies han de ser atractives i mengívoles, però no poden ser sempre una llaminadura i Internet no pot ser l'instrument de la perversió, no creieu?

de novembre 08, 2009 Com serà la informació a Internet d'ací a deu anys?

Ningú no pot contestar aquesta pregunta amb certesa però sí que es pot especular en base al que és avui. Fa uns dies, el director executiu de Google Eric Schmidt, va avançar algunes línies de futur. La diferència entre ràdio, tele i web es reduirà fins pràcticament desaparéixer i la informació en temps real serà omnipresent. Jo crec que per això, els diaris seran publicacions especialitzades en anàlisi i prospecció més que pròpiament en actualitat. La informació fluirà per tot arreu, lligada a dispositius mòbils personals (agendes electròniques, telèfons intel·ligents), a dispositius fixes en moviment (pantalles del transport públic i privat) i a dispositius estàtics (electrodomèstics, tanques publicitàries). A més, la informació serà personalitzada, cadascú rebrà la seua pròpia, la que li interesse i haja prèviament disposat (del periodista i el mitjà que preferim, de l'àrea que preferim...). A més, i això ho va dir Schmidt, les fonts d'informació s'ampliaran i es diversificaran tant que qualsevol 'particular' tindrà tanta força com una agència de notícies. Ara mateix ja està passant això, en alguns àmbits dominats pels blocs, com ara la premsa del cor als EEUU amb el 'gurú' Perez Hilton. I un dels canvis més importants serà que des de qualsevol lloc i en qualsevol moment es podrà generar informació, gràcies al telèfons com l'Iphone o la Blackberry, com ja es comença a demostrar ara amb el que va passar, per exemple a l'Iran durant les repressions que van seguir a les darreres eleccions. Això és una petita part però, torne a dir, ningú no pot contestar amb certesa la pregunta perquè tot va tan ràpid al món d'Internet. Com ho veieu vosaltres, com us imagineu que serà la informació en una dècada? Deixeu-ho als comentaris i en parlem

d’abril 22, 2009 Quina fiabilitat té d'Internet?

Un dels problemes de la Xarxa avui és la inabastable quantitat de pàgines que hi ha i que fa impossible abastar-les totes. L'altre gran problema és la fiabilitat de la informació que s'hi pot trobar. I això serà cada vegada pitjor. Per això, un grup d'experts austríacs de Know-Center està treballant per construir una classificació de les pàgines, sobre tot les que fan els internautes, tipus blocs, pel seu nivell de credibilitat. La idea bàsica seria establir quines pàgines són molt creïbles, quines són només creïbles i quines són poc fidedignes. El sistema contrastaria la informació que proveïren les pàgines personals amb les fonts 'oficials', com agències de notícies o diaris per assignar una u altra categoria de fiabilitat. El sistema funcionaria de forma automatitzada i contínua, amb la qual cosa es retroalimentaria i faria que quan consultàrem una pàgina tindríem clar si el que diu és molt, poc o gens creïble. Es tracta d'un mecanisme similar al que ja funciona amb les pàgines com Meneame, la Tafanera o Digg, on les entrades són contrastades i classificades pels propis usuaris. Benvingut siga qualsevol ferramenta que ens ajude a aprofitar de manera efectiva la munió d'informació de la Xarxa.