de juliol 01, 2011 Anonymous + Wikileaks, hackerleaks: tremoleu polítics!

L'activitat de Wikileaks va canviar la manera en què els ciutadans reben informacions confidencials. A més, l'activitat de l'eixam digital Anonymous va aportar un 'braç armat', valga l'expressió, per anar contra els qui volen amagar els draps bruts baix dels taulells. Ara, Anonymous ha donat un pas més enllà i ha unit les dues filosofies per crear un lloc web anomenat Hackerleaks, que s'encarregarà de portar un registre del tot el hacktivisme del grup i penjarà els documents que s'hagen obtingut en les intrusions que el conglomerat haja fet. Un delicte, vaja, perquè no oblidem que, més enllà de les simpaties que uns o altres tinguen per aquests Robinhoods de l'era digital, robar documents privats i publicar-los a la web és un delicte de revelació de secrets. Si més no, al nostre país. Bé, més enllà de les consideracions morals, jurídiques o ètiques, la cosa certa és que aquest nou pas en el hacktivisme fa perillar tots els secrets guardats a la majoria d'ordinadors del món. Que cap polític pot estar tranquil si ha enviat fotos porques a les seues admiradores a través del twitter, que cap financer podrà estar tranquil amb aquella operació opaca amb un país del tercer món o que cap famós podrà tenir totalment assegurat el seu anonimat, ja siga púdic o impúdic. No tinc clar si tota la informació del món ha d'estar en mans de tothom, el que sí que tinc clar és que no estem prou preparats per destriar un toll tan gran d'informació, no creieu?

de desembre 09, 2010 Què va passar amb les presumptes violacions d'Assange?

Tot el que pot passar-li a Julian Assange, formalment, té a veure amb unes fosques acusacions de violació que porta contra ell la justícia sueca i que, presumptament, servirien per portar Assange a Suècia i des d'allà, tractar d'extraditar-lo als EUA, on el vol el govern nordamericà. Però, què va passar aquella nit a Estocolm que ha servir per engarxolar Assange? La història va començar el 11 d'agost d'aquest any, quan Assange va arribar a Estocolm. Havia estat convidat a ser l'orador principal en un seminari sobre "la guerra i el paper dels mitjans de comunicació", organitzat pel Moviment de centre-esquerra Germanor. El seu contacte era una de les dones que l'ha acusat, que la policia ha nomenat com Sarah per protegir la seua identitat, i que descriuen com una feminista radical molt atractiva, de pèl ros i molt acostumada a voltar pel món en diferents actes contra l'assetjament sexual i la discriminació de la dona. Sarah i Assange sembla que van entrar en contacte per telèfon i Internet dies abans del seminari i ell, que diuen que no no té cap problema en aprofitar la seua fama per conquerir dones, va acceptar anar a l'apartament d'ella a la capital sueca. Van sortir a sopar i de tornada van tenir sexe. L'endemà, ella estava tan contenta que fins i tot li va organitzar una festa en honor d'Assange al seu apartament amb amics. El seminari es va fer el dia següent i allà, una altra dona, que la policia anomena Jessica, va entrar en contacte amb Asssange, a qui seguia per Internet feia temps i amb qui estava especialment interessada. Aquell dia, ella va fer tot el possible per atraure l'atenció d'Assange i ho va aconseguir perquè al cap d'un parell de dies, van tornar a quedar i ella, que vivia fora de la capital, li va comprar el bitllet a ell perquè ell no volia fer servir la seua targeta per evitar que la CIA el poguera rastrejar. Sembla que van tenir sexe a Estocolm, que a Assange no li agraden el condons, així que es va sentir molest quan la segona dona, Jessica, li va denar de ficar-se'l, que ella ho va acceptar, però que l'endemà li va entrar la por a tenir alguna malaltia sexual o a quedar embarassada i és quan va decidir telefonar Sarah, a qui havia conegut en el seminari. Saber que Assange s'havia ficat al llit amb una altra dona mentre estava vivint a sa casa va posar molt gelosa i molt emprenyada Sarah. I ací és on comença l'acció contra Assange per part de les dues dones despitades. Jessica va demanar que Assange es sotmetera a una prova del VIH i Sarah va declarar que Assange havia trencat el condó mentre practicaven sexe de forma deliberada. Aquests van ser els fets que van acabar amb una acusació de violació i una altra de conducta sexual impròpia. La fiscalia, en primera instància, va rebutjar els càrrecs contra Assange per trobar que no tenien fonament i eren el producte de la gelosia i la ràbia de dues dones ferides en el seu amor propi per un Casanova gairebé albí. Però quan certes forces de la diplomàcia a l'altra banda del oceà s'hi van posar fortes, van haver de reconsiderar la postura i encausar Assange. Com us deia ahir, quina pel·lícula més bona eixirà de tot això. I, potser, quina indignitat per la justícia internacional i de certs països en particular...

de desembre 08, 2010 Wikileaks, una (bona) pel·lícula d'espies

Dimarts van tenir al Pantalles Domèstiques del Matí de Catalunya Ràdio el privilegi de ser els primers que van donar la detenció de Julian Assange per part de la policia britànica, després d'haver-se entregat. I llavors va venir l'allau d'informacions sobre l'assumpte. Ho he llegit diverses vegades aquests dies però no hi estic gens d'acord. Wikileaks té tots els ingredients, tots, per ser una bona, una gran pel·lícula (o novel·la) d'espies. Té tecnologia (encriptació de fitxers, fugida de servidors, rèplica d'arxius confidencials arreu de la xarxa), té alta política (cables de les ambaixades nord-americanes, una secretària d'estat que s'ha de menjar la brossa d'altres compares anteriors, mandataris mundials bruts, mentiders, indignes, bojos, fetitxistes, masclistes, mitjamerdes, pinxos o malcarats), té l'element de dignitat personal (un soldat gai, preocupat pels drets ciutadans, amb consciència social que decideix esbombar el que sap per raó de la seua feina), té vanitat (un cap d'un web d'Internet poderós, que capitalitza l'atenció pública del món en benefici del seu propi ego), té conspiració (un estat que ha de cedir a les pressions d'un altre per acusar un home d'uns crims que sap que no ha comés només per poder entregar-lo després) i té l'element d'intriga i xantatge (un arxiu encriptat amb informació realment confidencial que només es podrà llegir si el protagonista resulta mort o "neutralitzat"). Algú realment pot pensar que no és una magnífica novel·la d'espies i intriga, un thriller tecnològic i psicològic impressionat? Va home! Qui pense que això no és el millor que ha passat a Internet en els darrers deu anys, és que no s'ho ha mirat fredament? A vore ara com acaba...

de desembre 03, 2010 (Actualitzat) Wikileaks, fora de combat, ja tenen el que volien

(ACTUALITZAT: Podeu consultar la pàgina des de l'adreça http://wikileaks.ch o en l'IP: http://46.59.1.2/) A hores d'ara, Wikileaks està fora de combat. La pàgina no carrega i no semba que haja estat el producte d'un atac com ho ha estat durant els darrers dos dies. Tot apunta que els EUA han aconseguit que el registrador del domini Wikileaks, per dir-ho així, qui s'encarrega de donar els noms a les pàgines i redirigir les peticions cap al lloc on està allotjada la pàgina, ha decidir cedir a les pressions i ha "desconnectat" el domini. Ara, tot i que canvien totes les vegades que vulguen els arxius de lloc, un internauta que demane per anar a Wikileaks no ho podrà fer, perquè el sistena d'Internet no el redirigirà. Finalment, la força dels EUA han pogut amb la justícia i la filosofia de la dignitat de Wikileaks. Ara, o bé l'organització de Julian Assange busca un altre domini o ningú no podrà consultar els papers filtrats, a no ser que ho faça directament als mitjans de comunicació que els han publicat. I si busquen un altre domini, no dubteu que el departament d'Estat nordamericà tindrà prou força per també fer-lo tancar. Què ens queda? Esperar a veure qui serà el proper que prenga el relleu a Wikileaks

de novembre 30, 2010 Com és el sistema que va permetre la filtració a Wikileaks?

Una curiosa i simple interfície per manegar una informació tan sensible, tot i que sembla clar que Manning no ho va treure d'aquí, sinó directament dels servidors.

de novembre 29, 2010 Wikileaks i Leslie Nielsen

Ha mort Leslie Nielsen, l'home que ens va fer petar de riure amb pelis com "Aterriza como puedas", i Wikileaks ha publicat més de 250.000 documents secrets, missatges entre diplomàtics nord-americans enviats entre les ambaixades d'arreu del món. Quina relació hi ha entre les dues coses? Doncs que el que descriuen els cables de la diplomàcia dels EUA bé podria ser un argument de les pel·lícules del gran Leslie Nielsen: Berlusconi fràgil però amant de les "festes salvatges"; Putin, el masclista dolent d'"Austin Powers"; Gadafi, amb la cara plena de bòtox i amb una hipocondria malaltissa; Cristina Kirchner, malalta del cap; Angela Merkel, capquadrada... Es podria fer una pel·lícula anomenada "Governa com pugues... si els americans et deixen". La veritat és que Wikileaks ha posat la diplomàcia nord-americana on tot ja sospitàvem que estava. Què voleu que us diga, a mi, personalment, no em sorprèn que els serveis secrets dels EUA espien tota aquesta gent, sinó el que han descobert dels diferents mandataris mundials. Una altra coses són les barrabassades que han fet els exercits nord-americans a Afganistan i Iraq, que això ja no fa gens de gràcia. Ara bé, si el gran Leslie Nielsen fora avui viu, ja estaria escrivint un guió sobre el papers que ha filtrat Wikileaks...

de juliol 26, 2010 Wikileaks (com s'havia avançat) la lia

S'havia anunciat que passaria i ha passat: Wikileaks ha fet públics 92.000 documents secrets de la intel·ligència dels EUA en la guerra d'Afganistan. La pàgina, més ben dit, el seu creador Julian Assange, va obtenir els documents de mans d'un soldat que estava descontent amb la política del govern nord-americà en les diferents guerres en les que participa i, particularment, a l'Afanistan. Ara, el soldat està detingut i no m'agradaria estar a la seua pell, però el filtrat dels documents ha donat a conèixer nombrosos detalls compromesos de la política dels EUA "extramurs" i, sobre tot, de la posició dels serveis d'intel·ligència pakistanesos jugant a dues bandes, amb els EUA i els talibans al mateix temps. Però al govern de Barak Obama no li ha fet cap gràcia la filtració, fins l'extrem de no considerar Wikileaks una mitjà de comunicació independent, sinó una organització contrària als interessos del seu govern. Us sona això? No és el que va dir exactament el general nord-americà encarregat del nou exèrcit cibernètic en la compareixença davant el Congrés dels EUA? Si no ho consideren mitjà de comunicació sinó organització enemiga dels interessos nord-americans, quan trigaran a intervenir-la i xapar-la? No crec que molt, ara bé, quines mesures ha pres el creador de Wikileaks per evitar que li tanquen la paradeta? Quantes rèpliques de Wikileaks estan distribuïdes per nombrosos servidors dels món, en territoris on la mà de la CIA li costaria arribar? Ho vorem d'ací a no molt. Ara bé el Julian Assange, de tornar a casa seva, que ni s'ho pense, perquè ara sí que s'ha convertir en l'enemic públic número 1...

de juny 13, 2010 Està en perill la vida del fundador de Wikileaks?

El fundador de la pàgina Wikileaks, Julian Assange, podria estar en perill. I el perill no seria altre que el propi Pentàgon. La pàgina es va fer famosa arreu del món fa tres mesos per difondre el vídeo on l'exèrcit nord-americà assassinava un grup de ciutadans iraquians des d'helicòpters Apatxe. També altres exclusives, com els documents secrets de la banca suïssa i les connexions amb el blanqueig de diners. Ara, diverses fonts a Internet asseguren que el Pentàgon el vol mort perquè creu que té documents classificats i que s'ha desfermat una autèntica "cacera" contra ell. Julian Assange sembla que està amagat en alguna banda del món, des d'on fa anar el Twitter per donar notícies. La setmana passada, havia d'estar als EUA en una conferència, però no va anar i va comparèixer a través del Skype. Va dir que els advocats li havien recomanat no entrar als EUA perquè l'estaven esperant. El Pentàgon està segur que Assage té cables diplomàtics filtrats per un militar nord-americà que demostren que els serveis d'intel·ligència dels EUA van espiar líders mundials en secret en relació a la seua postura política amb la guerra d'Iraq. L'administració nord-americana tem que els cables es publiquen a Wikileaks. Els informes són molt sensibles i podrien perjudicar les relacions entre els EUA i alguns dels seus socis més propers, per això volen evitar la publicació. De moment, ja han arrestat al militar que va filtrar els cabres i l'estan interrogant. Sembla un argument perfecta d'una novel·la d'espies. Donant a conéixer tota la conxorxa, Julian Assange creu que desmuntarà l'amenaça. Si és veritat o no, es veurà amb el temps, però dues coses semblen clares: que Assange no té massa amics al Pentàgon i que Wikileaks s'ha convertit en una de les pàgines més famoses del món i està entre les més buscades a Google. De moment, l'exercit americà ja ha detingut al militar que li va filtrar els documents a Assange. I eixe sí que ha begut oli.