Fa uns dies es va presentar a Barcelona i a molts altres llocs del territori un llibre extraordinari. En molts sentits. El títol és "Subsòl" (Ed. Bromera) i l'autor és un col·lectiu de set autors (Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó) que escriuen cadascú d'ells, un relat basat en una foto. Es tracta d'una única fotografia feta al metro de París l'any 1.979 i on apareixen diversos personatges. Un fotos fascinant, que amaga molt més del que diu i d'això va "Subsòl". Cada autor escull un personatge i inventa una història que podria haver al darrere. És el llibre que a mi m'hauria agradat escriure. De fet, és el que vaig fer amb "Un món a tres columnes" (Ed. Columna) on vaig escollir titulars de diari i em vaig inventar una història per cadascun d'ells que no tenia res a veure amb la real, la que anava en el cos del text de la notícia. L'estructura és la mateixa però la matèria de "Subsòl" és encara molt millor, perquè la base és encara molt més adequada a la ficció: una foto, en blanc i negre, amb tot de personatges que no tenen res a vore els uns amb els altres. La factura del llibre és impecable, els texts són senzillament encisadors i les històries, d'una originalitat i una resolució immillorable. Ja sé que aquest no és un bloc de literatura sinó de tecnologia, però deixeu-me fer una excepció i recomanar de cor "Subsòl" perquè s'ho val i perquè ara que venen temps de fred i d'estar-se a casa, llegir és una de les alternatives a navegar per Internet i jugar amb la tecnologia. Ara bé, no deixeu de fer la segona cosa per fer la primera, a vore si ara el llegir ens llevarà l'escriure...
de desembre 05, 2010 "Subsòl", el llibre que m'hauria agradat escriure
Fa uns dies es va presentar a Barcelona i a molts altres llocs del territori un llibre extraordinari. En molts sentits. El títol és "Subsòl" (Ed. Bromera) i l'autor és un col·lectiu de set autors (Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó) que escriuen cadascú d'ells, un relat basat en una foto. Es tracta d'una única fotografia feta al metro de París l'any 1.979 i on apareixen diversos personatges. Un fotos fascinant, que amaga molt més del que diu i d'això va "Subsòl". Cada autor escull un personatge i inventa una història que podria haver al darrere. És el llibre que a mi m'hauria agradat escriure. De fet, és el que vaig fer amb "Un món a tres columnes" (Ed. Columna) on vaig escollir titulars de diari i em vaig inventar una història per cadascun d'ells que no tenia res a veure amb la real, la que anava en el cos del text de la notícia. L'estructura és la mateixa però la matèria de "Subsòl" és encara molt millor, perquè la base és encara molt més adequada a la ficció: una foto, en blanc i negre, amb tot de personatges que no tenen res a vore els uns amb els altres. La factura del llibre és impecable, els texts són senzillament encisadors i les històries, d'una originalitat i una resolució immillorable. Ja sé que aquest no és un bloc de literatura sinó de tecnologia, però deixeu-me fer una excepció i recomanar de cor "Subsòl" perquè s'ho val i perquè ara que venen temps de fred i d'estar-se a casa, llegir és una de les alternatives a navegar per Internet i jugar amb la tecnologia. Ara bé, no deixeu de fer la segona cosa per fer la primera, a vore si ara el llegir ens llevarà l'escriure...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada