de novembre 20, 2011 Cracking al món real

Fins ara, els atacs informàtics eren un perill pels nostres ordinadors, o pels ordinadors de les empreses o governs. Es robava informació, es venia, es petaven ordinadors o es feien servir per atacar corporacions o institucions. El següent pas és més seriós i va començar oficialment amb el Stuxnet a les plantes nuclears de l'Iran. La setmana passada, un delinqüent informàtic va entrar al sistema SCADA, que controla gran part de les instal·lacions industrials del món, de la planta que controla l'aigua a Springfield, Illinois. El hacking venia de Rússia i va rebentar la bomba de subministrament d'aigua potable a la població. Entrem en una nova era. El que va passar a Springfield va ser només una prova. Si l'atac arriba a estar sobre el dic d'un embassament, la xarxa de subministrament d'electricitat o una planta nuclear, què hauria passat? La seguretat informàtica haurà de millorar molt en els propers temps o el que fins ara havíem considerat més segur començarà a trontollar. I què farem aleshores?