Pot una computadora escriure cartes d'amor millor que un home? Pot fer-ho una computadora antiga? La resposta a les dues preguntes es sí. Rotundament. I la prova l'ha donada un científic curiós, un recercador informàtic, David Link, que ha recuperat una màquina excepcional pel seu temps, el Ferranti Mark I. Fou la primera computadora que es va vendre comercialment l'any 1953. Link, dedicat a al recuperació dels origens informàtics del Regne Unit, ha anat un pas més enllà i ha dissenyat un programa per aquest ordinador orgullós i antic, anomenat LoveLetters, que capacita la màquina per escriure apassionades cartes d'amor. La iniciativa li ha valgut a Link el premi "Tony Sale" de recuperació informàtica. Sembla deliciosament contradictori que una màquina insensible i inanimada puga fer alguna cosa tan extremadament romàntica com escriure cartes d'amor. Per això té un doble valor haver pogut reproduir l'originari codi informàtic del científic Christopher Strachey que ja va iniciar aquesta activitat del Ferranti Mark I d'escriure cartes d'amor i que ara ha hagut de ser reescrit amb
tècniques modernes per convertir la màquina en un Cyrano de Bergerac avançat de l'era digital. I tot gràcies a Tony Link. I tot això a quin cap trau? Per què ha recreat Tony Link un programa com LoveLetters per escriure cartes d'amor? És que es tractava d'una necessitat personal? I si fóra així? Ho imagineu? Darrere de les grans accions de la història humana sempre hi pot haver una història molt més personal. I possiblement, això és el que fa gran la nostra espècie, no creieu?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada