La informació acumulada a l'era digital perdura per sempre. I això, que, de primer, és una avantatja, és pot convertir en un problema greu. Google presentarà a·legacions contra l'ordre de l'Agència de Protecció de Dades que li exigeix retirar enllaços a gairebé 100 articles (inclosos diaris i butlletins oficials) per considerar-los potencialment difamatoris. Google creu que el compliment de l'ordre pot tenir un efecte profund contra la llibertat d'expressió, i que els responsables haurien de ser els que posen el contingut, no Google que fa només d'intermediari. Entre els articles, hi ha la d'un home imputat per l'assassinat de la seva esposa. Va ser detingut i jutjat. La notícia publicada a un diari digital no recollia que finalment va resultar absolt per patir un trastorn mental transitori. A les cerques de Google no apareixia la segona notícia, perquè els diaris no l'havien publicada. També hi ha el cas d'un home a qui li va ser notificada a través del butlletí oficial de la seva província una multa per orinar al carrer. Quan, 30 anys després, es va digitalitzar el butlletí, els alumnes del professor, un home totalment respectable, es topaven a Google amb aquesta informació. La controvèrsia de l'assumpte és que l'Agència de Protecció de Dades reclama Google que esborre dels seus resultats aquests articles, però no demana els diaris que els tenen als seus arxius digitals que facen el mateix. Google diu que ells només indexen el que hi ha publicat a la Xarxa, que només fan d'intermediaris i que si s'obliga els diaris a rectificar, quan algú busque a Google la informació, la que apareixerà serà la correcta. Vaja, vénen a dir que "ací, o tots moros o tots cristians". I crec que tenen raó. Si la informació està a la Xarxa, Google l'ha de mostrar i als que s'ha de pressionar és als qui publiquen la informació original, no a qui l'endreça i la serveix als internautes. I el mateix criteri és el que s'ha d'aplicar a la famosa Llei Sinde: Google no és responsable dels enllaços a material protegit per drets d'autor ni tampoc les altres pàgines que fan el mateix que Google. No és pot matar el missatger. Mai. En això consisteix la neutralitat de la xarxa, no creieu?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el país. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el país. Mostrar tots els missatges
de gener 17, 2011 Google no t'oblida. Mai. Ni que vulgues.
La informació acumulada a l'era digital perdura per sempre. I això, que, de primer, és una avantatja, és pot convertir en un problema greu. Google presentarà a·legacions contra l'ordre de l'Agència de Protecció de Dades que li exigeix retirar enllaços a gairebé 100 articles (inclosos diaris i butlletins oficials) per considerar-los potencialment difamatoris. Google creu que el compliment de l'ordre pot tenir un efecte profund contra la llibertat d'expressió, i que els responsables haurien de ser els que posen el contingut, no Google que fa només d'intermediari. Entre els articles, hi ha la d'un home imputat per l'assassinat de la seva esposa. Va ser detingut i jutjat. La notícia publicada a un diari digital no recollia que finalment va resultar absolt per patir un trastorn mental transitori. A les cerques de Google no apareixia la segona notícia, perquè els diaris no l'havien publicada. També hi ha el cas d'un home a qui li va ser notificada a través del butlletí oficial de la seva província una multa per orinar al carrer. Quan, 30 anys després, es va digitalitzar el butlletí, els alumnes del professor, un home totalment respectable, es topaven a Google amb aquesta informació. La controvèrsia de l'assumpte és que l'Agència de Protecció de Dades reclama Google que esborre dels seus resultats aquests articles, però no demana els diaris que els tenen als seus arxius digitals que facen el mateix. Google diu que ells només indexen el que hi ha publicat a la Xarxa, que només fan d'intermediaris i que si s'obliga els diaris a rectificar, quan algú busque a Google la informació, la que apareixerà serà la correcta. Vaja, vénen a dir que "ací, o tots moros o tots cristians". I crec que tenen raó. Si la informació està a la Xarxa, Google l'ha de mostrar i als que s'ha de pressionar és als qui publiquen la informació original, no a qui l'endreça i la serveix als internautes. I el mateix criteri és el que s'ha d'aplicar a la famosa Llei Sinde: Google no és responsable dels enllaços a material protegit per drets d'autor ni tampoc les altres pàgines que fan el mateix que Google. No és pot matar el missatger. Mai. En això consisteix la neutralitat de la xarxa, no creieu?de desembre 19, 2010 Ja no són les filtracions de Wikileaks
Escolte els mitjans de comunicació que cada diuen que "segons les filtracions de Wikileaks sabem que..." i una cosa o una altra. De la manera que els companys de professió ho diuen, sembla que Wikileaks vaja deixant anar informació a bocinets dia rere dia. Però no és així perquè Wikileaks va traspassar tota la informació a cinc grans mitjans de comunicació de diversos països del món i se'n va desentendre. El que estan fent els diaris i revistes amb aquesta informació ja no és cosa de Wikileaks. Sincerament, crec que s'hauria de dir que "El País publica avui..." o bé "El Guardian publica avui..." perquè són els mitjans de comunicació qui estan raccionant la informació per fer-la més rendible econòmicament, i no Wikileaks. Crec que té raó Assange quan pregunta públicament perquè es demonitza Wikileaks i no els diaris que són qui estan fent negoci amb la informació sensible que els va facilitar la web de Julian Assange. No ho estic criticant, perquè sé per quina situació financera passen les empreses periodístiques. És el cas d'"El País": el nou accionista fort del grup, Liberty, ha dit que és insostenible el nivell de nòmines del personal i ha dit que s'han de rebaixar el sou tots els treballadors un 50%. És comprensible que intenten rensibilitzar tot el que tenen a mà, siga el que siga. Ara bé, que la resta de mitjans no diguen que "Wikileaks ha filtrat avui..." perquè no és del tot veritat. I la botifarra serà llarga, perquè fonts de "El País" van revelar fa uns dies que en el gairebé un mes que porten filtrant coses només han usat el 0,4% del material que tenen. Sent així, tenim Wikileaks fins d'ací un parell d'anys. Excessiu, no creieu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
