Escolte els mitjans de comunicació que cada diuen que "segons les filtracions de Wikileaks sabem que..." i una cosa o una altra. De la manera que els companys de professió ho diuen, sembla que Wikileaks vaja deixant anar informació a bocinets dia rere dia. Però no és així perquè Wikileaks va traspassar tota la informació a cinc grans mitjans de comunicació de diversos països del món i se'n va desentendre. El que estan fent els diaris i revistes amb aquesta informació ja no és cosa de Wikileaks. Sincerament, crec que s'hauria de dir que "El País publica avui..." o bé "El Guardian publica avui..." perquè són els mitjans de comunicació qui estan raccionant la informació per fer-la més rendible econòmicament, i no Wikileaks. Crec que té raó Assange quan pregunta públicament perquè es demonitza Wikileaks i no els diaris que són qui estan fent negoci amb la informació sensible que els va facilitar la web de Julian Assange. No ho estic criticant, perquè sé per quina situació financera passen les empreses periodístiques. És el cas d'"El País": el nou accionista fort del grup, Liberty, ha dit que és insostenible el nivell de nòmines del personal i ha dit que s'han de rebaixar el sou tots els treballadors un 50%. És comprensible que intenten rensibilitzar tot el que tenen a mà, siga el que siga. Ara bé, que la resta de mitjans no diguen que "Wikileaks ha filtrat avui..." perquè no és del tot veritat. I la botifarra serà llarga, perquè fonts de "El País" van revelar fa uns dies que en el gairebé un mes que porten filtrant coses només han usat el 0,4% del material que tenen. Sent així, tenim Wikileaks fins d'ací un parell d'anys. Excessiu, no creieu?
Ha mort Leslie Nielsen, l'home que ens va fer petar de riure amb pelis com "Aterriza como puedas", i Wikileaks ha publicat més de 250.000 documents secrets, missatges entre diplomàtics nord-americans enviats entre les ambaixades d'arreu del món. Quina relació hi ha entre les dues coses? Doncs que el que descriuen els cables de la diplomàcia dels EUA bé podria ser un argument de les pel·lícules del gran Leslie Nielsen: Berlusconi fràgil però amant de les "festes salvatges"; Putin, el masclista dolent d'"Austin Powers"; Gadafi, amb la cara plena de bòtox i amb una hipocondria malaltissa; Cristina Kirchner, malalta del cap; Angela Merkel, capquadrada... Es podria fer una pel·lícula anomenada "Governa com pugues... si els americans et deixen". La veritat és que Wikileaks ha posat la diplomàcia nord-americana on tot ja sospitàvem que estava. Què voleu que us diga, a mi, personalment, no em sorprèn que els serveis secrets dels EUA espien tota aquesta gent, sinó el que han descobert dels diferents mandataris mundials. Una altra coses són les barrabassades que han fet els exercits nord-americans a Afganistan i Iraq, que això ja no fa gens de gràcia. Ara bé, si el gran Leslie Nielsen fora avui viu, ja estaria escrivint un guió sobre el papers que ha filtrat Wikileaks...
