I és metafòric, no literal, perquè la guerra que Google manté amb les autoritats xineses sembla que no té fi. I és natural, perquè els centenars de milions d'usuaris que té la Xina a Internet són un mos massa gros com per deixar-lo anar. Al mateix temps, la resta del usuaris del món occidental, uns altres centenars de milions, miren amb lupa el que fa Google a la Xina, si no es plega a les exigències censores del govern xinés i fa contents els centenars de milions d'internautes amants de la llibertat o bé es plega al que volen les autoritats xineses i conserva els centenars de milions de clients d'aquell país. En aquest dilema autènticament hamletià, sembla que Google ha trobat un forat per penetrar la Muralla (de la censura) xinesa: redireccionar les cerques cap a Hong Kong i que siguen les pròpies autoritats qui censuren i no el propi cercador Google. El que aconsegueix així és que la responsabilitat de la censura la tingen els propis responsables xinesos i no la 
companyia, salvant així la seua imatge. Ara bé, tinc la impressió que no li valdrà la casa santa, tot i l'estatus especial de Hong Kong, i que el govern xinés no s'ho engolirà, això de Hong Kong, i al final Google haurà de decidir caixa o faixa, o està amb el món que (amb matisos) respecta la neutralitat i la llibertat a Internet o es posa la cua entre les cames i opta per mirar els resultats comptables a final de mes. I és que, com s'ha demostrat durant mil·lenis, la Muralla Xinesa no és tan fàcil de penetrar.