de març 23, 2010 Google troba un forat a la Muralla Xinesa

I és metafòric, no literal, perquè la guerra que Google manté amb les autoritats xineses sembla que no té fi. I és natural, perquè els centenars de milions d'usuaris que té la Xina a Internet són un mos massa gros com per deixar-lo anar. Al mateix temps, la resta del usuaris del món occidental, uns altres centenars de milions, miren amb lupa el que fa Google a la Xina, si no es plega a les exigències censores del govern xinés i fa contents els centenars de milions d'internautes amants de la llibertat o bé es plega al que volen les autoritats xineses i conserva els centenars de milions de clients d'aquell país. En aquest dilema autènticament hamletià, sembla que Google ha trobat un forat per penetrar la Muralla (de la censura) xinesa: redireccionar les cerques cap a Hong Kong i que siguen les pròpies autoritats qui censuren i no el propi cercador Google. El que aconsegueix així és que la responsabilitat de la censura la tingen els propis responsables xinesos i no la companyia, salvant així la seua imatge. Ara bé, tinc la impressió que no li valdrà la casa santa, tot i l'estatus especial de Hong Kong, i que el govern xinés no s'ho engolirà, això de Hong Kong, i al final Google haurà de decidir caixa o faixa, o està amb el món que (amb matisos) respecta la neutralitat i la llibertat a Internet o es posa la cua entre les cames i opta per mirar els resultats comptables a final de mes. I és que, com s'ha demostrat durant mil·lenis, la Muralla Xinesa no és tan fàcil de penetrar.

de gener 29, 2010 El terrorisme tecnològic arriba a instal·lacions vitals

És molt conegut que els delinqüents informàtics controlen milions d'ordinadors al món i basen en això una pròspera economia. Però fins fa poc, eren només ordinadors personals. Ara, un informe de McAfee revela que els crackers han girat la mirada cap a infraestructures bàsiques pel funcionament de les ciutats com ara les xarxes d'energia, aigua i clavegueram i les empreses petrolieres i de gas. La manipulació dels sistemes informàtics poden causar talls d'energia elèctrica, inundacions, vessaments d'aigües residuals i fuites de petroli. Com per començar a tremolar. L'informe es basa en una enquesta efectuada per 600 executius i gerents de tecnologia dels operadors d'infraestructura en 14 països i afirma que el 54 per cent dels enquestats van reconèixer que havia sofert "infiltracions silencioses" a les seves xarxes per instal·lar programari maliciós per robar arxius, espiar correus electrònics o, fins i tot, prendre el control remot d'equips. Al Novembre, funcionaris de la xarxa elèctrica dels EUA van alertar d'una intrusió que podria haver deixar troians als seus ordinador i van demanar l'FBI que auditara les seves xarxes. El pitjor és que se sospita que darrere de molts d'aquests atacs hi ha governs exteriors, com es creu que va passar en els recents atacs a Google i una trentena més d'empreses importants. Els atacs es basen en el costum cada vegada més estès de connectar les xarxes informàtiques que fan anar infraestructures crítiques, com ara les de plantes elèctriques o pantans, a Internet, per ajudar els enginyers a solucionar problemes via control remot. Això les fa vulnerables als ciberdelinqüents i posa en ric la seguretat ciutadana. Per desgràcia, cada vegada hi ha més seguretat i cada vegada estem també més exposats en l'era de la informació, no creieu?

de gener 27, 2010 És segur guardar-ho tot a Internet ("cloud computing")?

La meua iaia deia que ella preferia tenir els diners baix d'un taulell que portar-los al banc, que no se'n fiava, que el banc el podien atracar o es podien perdre... Això ho deia abans que els bancs es convertiren en l'alternativa pràcticament única per guardar els nostres diners. La meua iaia no viatjava, no gastava massa i no manipulava massa els diners. Amb els temps va entendre que el banc era la millor alternativa. Amb el "cloud computing" acabarà passant una cosa similar. Per molt que passen coses com els atacs a Google, que és un atac directe i xinés al "cloud computing", la tendència és imparable i les avantatges són evidents. Tenir tot el que necessites a nivell informàtic a qualsevol ordinador del món (com passa amb els diners i els bancs) no haver-te de preocupar de la seguretat perquè ja ho fan ells i poder accedir-hi des de qualsevol dispositiu (des d'un mòbils fins un cotxe) són arguments sense competència. Atacs en seguiran havent, però també si tens els cacaus baix d'un taulell taulell: ara s'ha sabut que les tres principals companyies energètiques de Texas van sofrir un server atac i els van robar documents molt importants que tenien 'sota un taulell'. Fins i tot el govern britànic té previst crear una xarxa de "cloud computing" pròpia per millorar la comunicació i l'organització de les agències públiques. De risc, sempre n'hi haurà, però amb el temps, els diners han acabat al banc, com la nostra vida digital acabarà guardada a Internet, no creieu?

de gener 15, 2010 Arriba el 'dia zero' per Google a la Xina

S'ha produït un atac massiu a través d'Internet a grans companyies i fins i tot organitzacions oficials mitjançant infeccions informàtiques. La punta de l'iceberg és el que està passant amb Google, que aquests dies va ser colpejada al seus servidors a la Xina. L'atac s'ha anomenat 'Aurora' i, pel que diu la companyia McAfee, es basa en una vulnerabilitat de l'Internet Explorer i afecta a gairebé totes les darreres versions de Windows, inclòs el més que segur Windows 7. Microsoft va reconéixer l'escletxa de seguretat al seu navegador i va publicar l'avís fa un parell de dies. Fins i tot el govern alemany ha recomanar no utilitzar l'Internet Explorer. El sistema d'atac és l'habitual darrerament, arriba un correu amb un enllaç que, una vegada obert, infecta la màquina amb un troià que escorcolla els discs dur cercant informació valuosa per acabar 'esclavitzant' en secret l'ordinador. 34 grans companyies, inclosa Google i Adobe han estat compromeses. Sembla clar que els atacs venen de la Xina, però, de sectors completament privats? Google pensa que no, (i els govern dels EUA, sembla que tampoc) i per això vol pegar a fugir de la Xina, cosa que no espanta el govern xinés que ha contestat que si segueix operant allà, ha de plegar-se a la censura. Més enllà de l'assumpte xinés, crec que ens hem de fer dues preguntes claus: si en breu tot es basarà en la informàtica als núvols (servidors a Internet: Google, Adobe, Microsoft), és prou segur desar tota la nostra vida en ordinadors que també poden ser espoliats per crackers? I, segon, no li hauria de demanar explicacions Google i el govern dels EUA a Microsoft perquè, una vegada més ha estat el seu navegador el forat pel qual han entrat els delinqüents?