Bill Gates s'ha atabalat amb el Facebook i s'ha acabat donant de baixa. L'home, per molt ex president que fora, també va tenir el cuquet d'apuntar-se al Facebook a veure què hi havia. Òbviament, quan la gent se'n va assabentar, la pluja de peticions d'amistat (?) li va ser torrencial. El resultat és que l'home es va 'agobiar', no sabia qui eren els qui el demanaven com a amic. La majoria d'ells eren desconeguts. No sabia què fer, no tenia clar si havia de revissar les deu mil peticions que li van aplegar de colp o havia d'acceptar-les totes o què. A més, sabia íntimament que no tots el que li demanaven 'amistat' seria perquè l'estimavem molt, o perquè l'admiraren molt. Bill, el bo de Bill, es trobà en una seriosa 
dialèctica: ser o no ser al Facebook (una xarxa que a Microsoft se li va escapar). I, desesperat, va decidir no ser-hi, tancar la barraca i anar-se'n a una altra banda. Què curiós, a molta gent li passa cada vegada més igual que a l'ex president de Microsoft, que té moltes peticions d'amistat que no sap ni qui són. I és que, això del Facebook comença a aclaparar una miqueta, no creieu?
