de febrer 11, 2011 Quan val de veritat una Xarxa Social?

La Xarxa va plena de notícies sobre la lluita entre Facebook i Google per comprar Twitter. Les ofertes, segons s'ha dit, es mouen entre els vuit mil i els deu mil milions de dòlars, mentre que a principis de l'any passat estava valorada només en uns 1.400. Però, val tota aquesta morterada una xarxa social, per molt que tinga més de 200 milions d'usuaris? És impossible de saber, així que el podem fer és veure com s'ha mogut la valoració en altres casos:

• Facebook: el 2009 valia 6.000 milions, l'agost passat valia uns 30.000 milions de dòlars i avui supera els 50.000.
• MySpace: es va comprar el 2005 per 580 milions de dòlars i avui en podria valer entre 50 i 200 milions, si és que algú la vol comprar.
• SecondLife: va ser valorada a principis de l'any passat en gairebé 400 milions de dòlars i avui la compraries per un pèsol.
• Skype: al març de l'any passat, la valoració rondava els 1.400 milions de dòlars i avui està valorada en 2.200 milions de dòlars.

En resum, que els valor d'una xarxa social és molt volàtil i qui fa el veritable negoci és qui ven quan està de moda. Si el farà o no qui compra, és més incert, però tinc la sensació que alguns inversors estan començant a estirar més el braç que la màniga.

de novembre 07, 2010 Facebook dóna pistes de quan ens separarem

David McCandless, un periodista britànic i dissenyador gràfic, va analitzar 10.000 actualitzacions d'estat a Facebook abans d'esbrinar els dos moments punta de l'any en què les persones tendeixen a ser abandonats per la seva parella. Famós per mostrar dades d'una manera visual, McCandless, que també és l'autor de "la informació és bella", ha confeccionat un gràfic a Internet i ràpidament s'ha convertit en un autèntic viral que ha corregut com la pólvora. La seva recerca, basada en dades públiques Facebook, va trobar que hi ha aquestes dos grans pics l'any per partir peres: dues setmanes abans de Nadal i voltant del Dia dels Innocents. A més, dilluns és el dia més comú de la setmana per les ruptures i l'anunci corresponent al Facebook. Ja ho sabeu, poca broma que la cosa sempre acaba malament...

de novembre 01, 2010 El Facebook i les cendres de la iaia

Les xarxes socials no sempre donen notícies roïnes. De vegades també ofereixen bons camins per arribar a destins estranys. La cosa ve al cas perquè una dona de Florida havia perdut la seua iaia de vora cent anys (99, exactament), l'havia fet incinerar i havia posat les cendres en un búcar de margarides. Llavors, el marit, que no estava sabedor de la ubicació de les cendres de la iaia, va fer dissabte i va vendre tot el que va trobar pel jardí. Inclosa la gerra on hi havia les restes de la iaia. En arribar a casa, a la seua dona li va entrar un batistot en saber que les cendres de l'àvia servirien, amb sort, per fer créixer floretes (que, ben mirat, és un destí ben bonic...). La dona, tenològica ella, no s'ho va pensar ni un moment i va posar al Facebook l'anunci demanant si algú havia comprat el búcar amb les cendres de sa iaia, que, per favor, li les tornara, perquè se l'estimava molt. I, curiositats de la vida, qui les havia comprat la coneixia i, sense reclamar un quinzet a canvi, li va retornar les despulles de l'àvia. Una història tendra i bonica en relació al Facebook, molt més mengívola i novel·lesca que la dels programadors d'aplicacions pel FB que venien les dades dels membres de la Xarxa social per fer negoci, no crieu?

de juliol 10, 2010 Una mani retransmesa per les xarxes socials

El milió cent-mil (o milió i mig) de persones que ens hem aplegat al Passeig de Gràcia teníem pelatges molt diferents i trellats molts distints però tots hi hem anat amb una sola cosa al cap: a favor molt més que en contra. Ha estat una mani retransmesa per les xarxes socials, una mani 2.0, que es podia seguir a lloc, a través de la tele, però també a través del Facebook o del Twitter. Especialistes en comunicació som Saül Gordillo, el president del Parlament, Ernest Benach, la Trina Milan i centenars més de persones han deixat innumerables referents informatius perquè escrivien des del mateix lloc on estava passant l'esdeveniment. Les anteriors manfestacions massives que van organitzar-se a Catalunya (la de l'estatut de l'any 77 o la dels atemptats de l'11-M el 2004) van ser fites socials pre-Internet com a testimoni interactiu de l'activitat dels ciutadans. Aquesta és la primera de la nova era de la informació ciutadana, la de la interactivitat, la de les fonts informatives diverses, la del periodisme individual. Per això, per molt que els comentaris que arriben de la premsa madrilenya siguen intencionadament falsos, per molt que diguen que els autobusos estaven plens de funcionaris pagats i amenaçats de sancions si no anaven a la manifestació, per sort, existeix la Web 2.0 per donar testimoni que és fals. El que tinga orelles, que escolte i el que tinga ulls, que mire. I, per cert, que ningú s'oblide que quan maten més de dos-centes persones a Madrid en un atemptat, gairebé tantes persones com avui s'han manifestat a Barcelona en favor de l'Estatut van eixir al carrer en pura solidaritat amb les víctimes i el poble al que pertanyien. Visca l'era de la informació 2.0 que mira la realitat de ben a prop i evita les mentides intencionades.

de juny 21, 2010 Pena de mort per Mark Zuckerberg?

Realment, podria ser condemnat a mort Marck Zuckerberg, el fundador i 'anima mater' del Facebook? Doncs sembla que sí i seria al Pakistan. Zuckerberg està sent objecte d'una investigació en aquell país per les autoritats i podria afrontar càrrecs per blasfèmia contra Mahoma, un delicte castigat amb pena de mort. Tot ve d'un concurs de caricatures de Mahoma que es va organitzar al Facebook pakistanès i que s'anomenava "Tothom a dibuixar a Mahoma". Les autoritats van prendre tan seriosament el concurs que van prohibir el Facebook als 45 milions d'usuaris pakistanesos del país fins que no es retirara i no van aixecar la prohibició fins que no es va enretirar. Després d'això, les autoritats pakistaneses van iniciar una investigació contra els responsables del Facebook per una infracció molt greu contra l'article 295-C del codi penal d'aquell país que, de trobar indicis de versemblança, podria traduir-se en una acusació per blasfèmia, que, efectivament, està penat amb la mort. Juntament amb Zuckerberg, també estan sent investigats els cofundadors de Facebook, Dustin Moskovitz i Chris Huges i la dona alemanya que va organitzar el concurs. Si no tenia prou problemes Marck Zuckerberg amb les acusacions d'haver robat la idea del Facebook als companys de facultat, ara li ve això. Esperem que s'impose el trellat i la racionalitat i l'espasa de Damocles del radicalisme, que encara es balanceja, per exemple, sobre el cap de Salman Rushdie, quede en res.

de juny 07, 2010 Troba els fills 15 anys després gràcies al Facebook

Darrerament les notícies sobre Facebook no han estat massa positives, així que, quan n'hi ha alguna, també s'ha de destacar. Una mare californiana ha trobat els seus dos fills, que havia perdut feia quinze anys, gràcies al Facebook. Prince Segala va desesperar-se quan els seus fills de dos i tres anys van desaparéixer l'octubre de 1995. Ella sempre va sospitar que se'ls havia emportat el seu marit i, de fet, la policia va posar en cerca i captura el marit. Però no hi va haver ni rastre durant quinze anys ni dels xiquets ni del pare. Fins que la mare va decidir investigar a la xarxa social més gran del món. Llavors va trobar el perfil de la seua filla, que tenia 17 anys al Facebook i vivia a Florida, va entrar en contacte amb ella i li va dir que era sa mare. Però la filla va dir que no en volia saber res i va tancar el perfil al FB. Gràcies a la xarxa social, el fiscal californià va aconseguir localitzar els fills perduts de Prince Segala i va saber que el pare els havia abandonat feia deu anys, que les autoritats els havien assignat una nova família amb què vivien ara. Però també gràcies al Facebook, la filla va saber que tenia una mare i que no era tan roí com li havia contat la seva nova família. Ara les autoritats californianes miren la manera de refer el contacte entre els fills i la seua mare biològica. Tot està a Internet, només cal saber com trobar-ho.

de maig 31, 2010 Què feia el creador de Facebook a la uniersitat?

Quan crees una empresa que assoleix 400 milions de clients, et converteixes en un objectiu molt llaminer per vendre llibres, articles de diaris o rumorologia variada. Un nou llibre sobre el creador del Facebook està al mercat per descobrir els 'secrets' de Marck Zuckerberg. L'autor és David Kirkpatrick i el llibre es diu "El efecto Facebook". Promet contar coses que fins avui ningú no havia desvetllat d'aquest jove empresari que s'ha convertit en el prototip de triomfador a la xarxa. I es farà una pel·lícula de gran pressupost protagonitzada pel Justin Timberlake. Se'n parlarà molt. Entra altres coses, el llibre diu sobre Zuckerberg:

• Abans de crear Facebook, Zuckerberg va tenir problemes amb els directors de Harvard per haver creat un polèmic portal conegut com "Facemash", on Zuckerberg i els seus companys pujaven fotos de les noies que estudiaven a la universitat per a qualificar l'1 al 10 com "calentes o no".
• El 2004, Zuckerberg va ser acusat de hackejar el de correu electrònic de dos periodistes del Harvard Crimson, el diari de la universitat, que investigaven les acusacions contra ell, per haver robat la idea de Facebook a tres estudiants de cursos superiors: Cameron Winklevoss, Tyler Winklevoss i Divya Narendra.
• En els seus començaments, Zuckerberg solia referir-se als usuaris del portal com "babaus del cul" que confiaven en ell a l'hora de posar a les seves mans informació personal, segons va revelar una conversa mantinguda per xat. "Tinc 4.000 correus electrònics i les seves contrasenyes, fotos i números de seguretat social, la gent confia en mi, són ximplets".
  
• El primer president de la companyia, Sean Parker, va ser expulsat de Facebook després de ser arrestat per possessió de drogues. Els programadors del portal vivien a base d'una droga coneguda com Provisuael per complir amb les dates límits de lliurament dels diferents projectes.
  
• Els propietaris de l'apartament llogat a Zuckerberg durant l'estiu de 2004 van demandar-lo per deixar l'habitatge fet un desastre.
  
• L'agost de 2009 es va publicar un informe en què es demostrava que Facebook havia enviat els seus anunciants els noms, edats i professió de tots aquells usuaris que Clickair en els seus anuncis.
  

de març 04, 2010 La 'veritable' història del fundador del Facebook.

Avui es publica un llibre del qual es parlarà molt. Es tracta de la història novel·lada del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, un home que es va trobar un dia amb la sort cada a cara i li va caure bé. Zuckerberg a la sort, s’entén. El llibre es titula “Multimillonarios por accidente” i narra la història del naixement del Facebook, en un acte de pirateria informàtica de Zuckerberg quan va entrar al directori d’estudiants de la Universitat de Harvard, va descarregar fitxes d’estudiants, els va esborrar el nom i va fer que es pogués puntuar el físic d’algunes estudiants. Allò va acabar amb un expedient que no es va resoldre perquè el ‘pirata’ va abandonar els estudis quan li havien obert un expedient. Zuckerberg és un compare ben estrany: fa 5 anys no tenia cotxe, ni pis ni feina ni un quinzet; va estar a punt de perdre-ho tot: hores després de signar el contacte que li donava 12 milions de dòlars, va parar en una gasolinera i va eixir un atracador amb el mono: va pensar que el podien matar allà mateix, però per alguna raó, l'atracador el va deixar anar. Els companys d’universitat diuen que és un trepa de l’alçada d’un campanar i que els va robar la idea del Facebook (també diuen que té facilitat per ‘picar-li” les núvies als amics). A més, té un contracte matrimonial amb las seua nòvia on s'espefiquen una sèrie de condicions per seguir: mínim, una cita a la setmana que ha de ser d'un mínim de 100 minuts, han d'estar sols i no pot ser a la seu de Facebook. No té despertador, mai l'ha tingut perquè diuen que té molt mal despertar. Dorm amb la Blackberry sota el coixí, així si algú l'ha de telefonar, siga l'hora que siga, sempre està connectat. Aquest és el fundador del Facebook, però tot això no surt a la novel·la. Serà un èxit, sense cap dubte i la pel·lícula ja està firmada: la protagonitzarà Justin Timberlake i la dirigirà David Fincher. I el Facebook seguirà creient, aquesta és l’altra cosa que de ben segur passarà.

de febrer 17, 2010 Facebook i la felicitat

Qualsevol societat que tinga 400 milions de socis mereix atenció quan fa un estudi perquè la mostra és molt gran. És el cas de l'omnipresent (tan omnipresent que comença a haver gent fins més amunt del pirri) Facebook que ha fet un estudi sobre el nivell de felicitat dels individus que formen la comunitat. El resultat és que Les persones que tenen una relació sentimental o estan casats semblen ser més feliços que els que no ho estan. I dins d'aquest grup aquells que estan en una relació semblen menys feliços en comparació amb els casats. A més, els homes són menys feliços en les relacions obertes (no estables) que les dones. L'estudi també destaca el fet que la gent que no revela el seu estat civil o sentimental solen ser un 50% més negatius que la resta. Al voltant del 30% de les dones i el 40% dels homes a Facebook es descriuen com a solters. Per mesurar la felicitat dels usuaris de Facebook es va estudiar quantes persones utilitzaven paraules positives en les seves actualitzacions d'estat. Aquest mètode permet veure si l'estat sentimental d'una persona afecta la seva positivitat o negativitat. Cadascú que traga les conclusions que vulga, tant de la metodologia i validesa de l'estudi, com sobre les seues conclusions, però el cert sembla ser que l'estabilitat vital i sentimental es reflexa amb positivitat i felicitat. Clar que, òbviament, tot és questionable...

de febrer 01, 2010 Dos paranys per començar la setmana

Internet s'està convertint en un camp de mines per on s'ha de circular amb molta precaució. Us vull alertar de dos paranys: un del Facebook i l'altre d'una falsa pàgina que alerta de la mort de Johny Depp. En quan a la segona, es tracta d'una trampa que està difonent el rumor per la xarxa que Johny Depp ha mort en un accident de cotxe al sud de França. Aquests tipus de rumors es posen en circulació per infectar els ordinadors amb troians per robar totes les dades valuoses de la màquina (codis d'accés a bancs, targetes de crèdit, usuari i contrasenya del correu electrònic...). Normalment, intenta mostrar-te un vídeo d'algun aspecte de la notícia i, en intentar reproduir-lo, et diu que et falta un còdec que t'has de baixar per veure'l correctament. Si te'l baixes, has begut oli perquè t'has posat la rabosa al galliner del teu ordinador. S'ha d'estar molt al cas per evitar-ho. El segon parany que cal evitar és un fals perfil de Facebook on, presumptament, un xaval jove posa fotos de la seva ex en calces com a venjança perquè ella li ha estat dos anys posant les banyes. El missatge que veureu posa “My Ex-Girlfriend Cheated on me… Here is my revenge!” i la foto de la xica és llaminera però una vegada has clicat, aquell missatge es publica al teu perfil com si fora teu i així successivament fins estendre's per tots els teus amics del Facebook amb l'objectiu de capturar, mitjançant un cuc, tot els contactes, els amics dels teus contactes... Una enganyifa.

de gener 13, 2010 Tranquils, Facebook no serà de pagament (de moment)

Us imagineu que el Facebook, eixa ferramenta sense la qual tanta gent ja no pot viure, el mur de les vostres lamentacions diàries, el mercat dels vostres anhels... es tornara de pagament? Bé, corre la brama per Internet que a partir d'ara el Facebook costarà 4.99 dòlars al mes, però tranquils, només es tracta d'un hoax, una enganyifa, una notícia falsa, com molt bé desmenteixen a Urban Legends. De moment, els responsables de Facebook no s'han plantejat cobrar per mantenir els perfils, els nombrosos amics que tenim, les nostres fotos, vídeos i posts i per tenir a l'abast de la punta del ratolí tres-cents milions de persones (que, per cert, un treballador de Facebook ha dit, amb la identitat secreta que en son cent milions menys). Es tracta d'una maniobra que ha tingut efecte sobre tot als EEUU i que pretén bàsicament portar als usuaris a un presumpte lloc de pagament on se t'infecta convenientment la màquina amb un troià que te la deixa tonta, per així poder-la manipular des de fora. No piqueu, Facebook no vol cobrar... de moment. Tot siga que li donen idees als responsables de l'invent i acaben per reconsiderar l'assumpte. Esperem que no.

de gener 07, 2010 La traició del Facebook

Molts blocs de blogger, com aquest que esteu llegint, o d'altres hostings estan perdent visites progressivament. El que resulta curiós és que això no significa que el llegisca menys gent, sinó que els segueixen des d'altres vies que no comptabilitzen per l'audiència, com ara el Facebook. Com sabeu, quan es publica una entrada en aquest bloc, automàticament es replica al Facebook, amb la qual cosa, molts de vosaltres llegiu el contingut en aquella plataforma de la xarxa social, sense anar a buscar el contingut original al bloc. Tret que hi haja algun vídeo o alguna animació que no es puga vore al Facebook o que el mòbil no puga reproduir. Això no és que siga dolent, és que, simplement, fa que el nombre de visites oficials d'un bloc baixe, perquè la gent no té la necessitat de visitar-lo, en té prou amb el que es replica al Facebook. Hi ha alguns webmasters que ja s'han queixat d'aquesta caixa de ressonància que hauria de ser el Facebook perquè els treu visitants i, per tant, també clicks de publicitat i ingressos. No és el cas d'aquest bloc, perquè la publicitat de Google ací és testimonial i ningú no punxa els anuncis (i em sembla bé, tret que algun d'ells li semble especialment interessant o útil), però sí que comença a ser un problema per molts administradors que veuen el presumpte feed-back del Facebook com una traïció als seus propis blocs.

de desembre 13, 2009 Incompatiilitats del Facebook

Últimament sembla que no hi haja altra cosa a Internet i les noves tecnologies que el Facebook. I no és veritat, perquè mira que n'hi ha, de coses (una app per l'Iphone que tu li parles i ell escriu, un virus camuflat a un salvapantalles per a Línux, la primera biblioteca per a e-books a Tarragona, l'arbre genealògic del Mario Bros, el nou telèfon de Google que ja tenen els seus treballadors...) però és que les notícies del Facebook són curioses i llamineres: ara resulta que els jutges i els advocats de Florida no poden ser amics pel Facebook! Ho ha dit una sentència de la Comissió d'Assessoria d'Ètica Judicial de Florida, que considera que ser amics en la xarxa social no és permissible si després has de ser contrincant en la sala de judicis. Aquesta comissió diu que la ciutadania podria percebre un nivell d'influència dels advocats sobre els seus amics jutges i que, per això, no s'ha de permetre aquest tipus d'amistat. Ja se sap que la dona del cèsar... El que jo em pregunte és si això no es podria aplicar a altres àmbits, com ara dirigents sindicals i membres de la patronal, o futbolistes i entrenadors o bé polítics de diferents partits. Ho veurem ben aviat

de desembre 11, 2009 Més privacitat o més publicitat en Facebook?

Ben segur que haureu vist la finestra que es mostra quan obres el Facebook (cas que tingueu Facebook) i que informa sobre canvis en la política de privacitat de l'empresa. El que diu Barry Schnitt, portaveu de la xarxa social, és que els usuaris del Facebook han de ser oberts al món, és a dir, que el que diuen, fan o pengen ho ha de veure qualsevol, per comptes de només els seus amics. De fet, les modificacions ofereixen la possibilitat de compartir les actualitzacions amb els altres usuaris de Facebook, encara que no siguen amics o fins i tot amb qualsevol internauta a través dels cercadors. Per entendre'ns, Facebook va nàixer amb una vocació de grup de col·legues, de gent coneguda o recuperada del passat, de grup més o menys reduït, però Marck Zuckerberg se n'ha adonat que té 350 milions d'afiliats a la seua xarxa social, que són molts, però ha reflexionat i ha dit "per què només 350, per què no tots, per què no mil milions o més?". Això és el que pretenen els canvis, estendre l'abast del que publiquem d'una xarxa tancada i privada a una altra oberta i universal. No dic que siga del tot roí, sinó que significa, clarament, un gir copernicà en la filosofia de Facebook. El problema és que, con sol ser habitual, Facebook ens cola en el sac coses que no volíem: les dades bàsiques, com ara la foto del perfil, el nom, la ciutat d'origen, del sexe i de la pertinença a xarxes, ara és pública per a tots els internautes, vulgues o no. Alguna associació de drets dels internautes, com la L'Electronic Frontier Foundation ja ha alertat sobre això. Ara bé, a vore qui li estossega a Zuckerberg, un compare que té una cartera de clients de 350 milions. Recordeu que si us voleu donar de baixa completament, de soca arrèl del Facebook no és fàcil, necessiteu les instruccions que hi ha en aquesta adreça.

d’octubre 26, 2009 I si al 1945 hagueren tingut Facebook, com ara, Hitler...

L'extrapolació és realment divertida, tot i que algú podria pensar que dramàticament divertida...

de setembre 20, 2009 Facebook i els semàfors de la Gran Via de Sabadell

Facebook s'ha convertit en un altaveu per moltes formes de protesta ciutadana. Les campanyes que abans es feien per correu electrònic, per grups de notícies o capitalitzades des de pàgines web ara es fan més fàcilment a través del Facebook. La gent s'ha afegit massivament a aquesta xarxa social i, si fos un país del món, ja seria el tercer més gran per nombre de població, 300 milions d'individus. I aquesta força es emprada per protestar per coses que es consideren mal fetes. Una prova evident és el que ha passat amb els semàfors de la Gran Via de Sabadell, que han causat indignació en molts ciutadans fins l'extrem d'obrir un grup al Facebook que ja compta amb vora sis mil membres. Ara bé, com tota pol·lèmica ciutadana, té detractors i partidaris i els qui són favorables als semàfors de la Gran Via de Sabadell també han format un grup que ja ha aconseguit quatre membres. Si la mida dels semàfors serà bona o no ho dirà el temps, però els ciutadans ara parlen a través de les xarxes socials i els polítics farien bé en tenir un ull posat als moviments ciutadans al Facebook per saber què pensa la gent de les seues decisions. Tot i que el Facebook és menys segur que les bosses de pipes perque el 99% dels perfils es poden petar amb relativa facilitat.

de setembre 04, 2009 S'ha de controlar l'accés al Facebook dels menors?

El PP creu que sí, jo crec que de cap manera. La joventut digital del nostre país és més madura digitalment i té més recursos i més informació de la que tenen els pares per controlar la seua vida virtual. Per tant, quan el PP proposa que l'accés a les Xarxes socials dels menors de 18 anys per part dels pares està dubtant de la maduresa dels nostres joves per prendre les seues pròpies decisions en aquest camp. Que l'accés a les Xarxes socials té perill, que qualsevol material que es pose allà pot acabar qui sap on i que se'n pot fer l'ús més retorçat de la intimitat que hi posem està clar. Però, llavors, el que s'ha de fer és educar els nostres fills, els nostres germans, els nostres amics per ajudar a moure's amb criteri pel món virtual. No prohibir-los-hi l'accés o fer que els pares es facen una mena de porters de discoteca. No és aquesta la solució. Les eines estan a l'abast de tothom i, d'una forma o altra, les acabaran fent servir, així que més val ajudar-los a fer-ho que prohibir-los fer-ho. ¿Què en penseu?

Per cert, una curiositat: a Austràlia hi ha una empresa que ven paquets d'amics del Facebook, a partir de mil amics a 177 dòlars i fins a deu mil...

de juliol 27, 2009 Bill Gates, fart del Facebook, es dona de baixa

Bill Gates s'ha atabalat amb el Facebook i s'ha acabat donant de baixa. L'home, per molt ex president que fora, també va tenir el cuquet d'apuntar-se al Facebook a veure què hi havia. Òbviament, quan la gent se'n va assabentar, la pluja de peticions d'amistat (?) li va ser torrencial. El resultat és que l'home es va 'agobiar', no sabia qui eren els qui el demanaven com a amic. La majoria d'ells eren desconeguts. No sabia què fer, no tenia clar si havia de revissar les deu mil peticions que li van aplegar de colp o havia d'acceptar-les totes o què. A més, sabia íntimament que no tots el que li demanaven 'amistat' seria perquè l'estimavem molt, o perquè l'admiraren molt. Bill, el bo de Bill, es trobà en una seriosa dialèctica: ser o no ser al Facebook (una xarxa que a Microsoft se li va escapar). I, desesperat, va decidir no ser-hi, tancar la barraca i anar-se'n a una altra banda. Què curiós, a molta gent li passa cada vegada més igual que a l'ex president de Microsoft, que té moltes peticions d'amistat que no sap ni qui són. I és que, això del Facebook comença a aclaparar una miqueta, no creieu?

de juliol 05, 2009 La vida personal del proper cap de l'espionatge britànic, al Facebook

Les coses que publiquem al Facebook no tan sols ens afecten a nosaltres, sinó a altres persones que ens envolten. A més, no és la importància que tenen quan les publiquem, sinó les que tindran al futur. I si no, que li pregunten al qui serà proper cap del MI6, Sir John Sawers. La dona, sense cap malícia, havia publicat el seu perfil al Facebook i allà hi havia detalls com l'adreça del pis on viuen, qui són les seues amistats socials, famosos amb qui solen anar a sopar i altres dades personals, com la foto que veieu a l'esquerra. Totes aquestes referències ja han estat llevades del Facebook, però no perquè els serveis d'intel·ligència britànics ho hagueren detectat, sinó perquè els va avisar el diari Daily Mail. A més, quan una cosa ha estat publicada a Internet, ja pots fer mans i mànegues que en una banda o altra estarà replicat. És per això que Facebook és tan perillós, perquè no tan sols ens afecta a nosaltres, sinó que la cadena implica amics, coneguts, familiars i amants. O és que no vos sentiu una miqueta violentats quan algun col·lega etiqueta una foto on eixiu vosaltres sense haver-vos demanat permís. A mí em posa molt incòmode perquè qui sap on acabarà aquella imatge amb la meua cara i el meu nom en qui sap quina circumstància. S'ha de vigilar molt el que es penja al Facebook perquè és com un laberint en el qual, una vegada has deixat caure la bola, mai saps on pot acabar.