Ull viu amb el que s'escriu en el perfil del Facebook perquè ja no és només una font d'informació per empreses, caps de personal, companyies de treball temporal o amics. També ho és per les ex parelles emprenyades. I això, en els processos de separació quan van tortes, és or. L'Acadèmia Americana d'Advocats Matrimonialistes diu el 81% dels seus membres han utilitzat proves en processos de divorci que han extret del Facebook, MySpace, Twitter i altres llocs de xarxes socials, com YouTube i LinkedIn, en els últims cinc anys. El 66% dels advocats va dir que havia trobat bones proves per beneficiar el seu client al Facebook; el 15% van citar MySpace com a font de proves seguit del 5% que va dir que havia trobat evidències al Twitter. Si fa no fa, un de cada cinc adults utilitza Facebook per lligar, segons un informe de 2008 pel Pew Internet i American Life Project. Per tant, els rastres que deixen els usuaris quan comencen les garrotades de parella són molt nombrosos. Dos exemples de com s'utilitzen les proves deixades a les 
xarxes socials: un pare diu que la dona no va mai al actes dels fills, però al Facebook diu fil per randa tots els concerts, reunions d'amigues o cites a què assisteix i això li ajuda a aconseguir la custòdia; un marit nega ira en la relació de parella, però els seus missatges virulents al mur del Facebook contra la seua parella revelen la seua autèntica personalitat violenta i això condueix a la sentencia de divorci. En resum, que la informació en línia i la informació fora de línia cada vegada estan més connectades i no podem pensar que el que fem a Internet deixarà de tenir conseqüències en la nostra vida quotidiana.
