Si ets dels qui publiques constantment al Facebook i rebotes al Twitter o a l'inrevés, has de saber que no sempre tindràs el mateix èxit. Les millors hores per publicar i que la gent llegesca els teus escrits són les nou del matí i les sis de la tarda. És la conclusió a què ha arribat l'analista Dan Zarella, després de fer un anàlisi exhaustiu de la gent que llegia les entrades i la repercussió que tenien en totes dues xarxes socials. El cert és que Zarella escriu coses relatives a tecnologia que milers de persones segueixen amb interès perquè el que escriu sempre hi toca. Ara bé, el problema és que molta gent ha començat a publicar al Facebook i al Twitter com si parlara amb el seu espill: dient tot de coses que no paga la pena ni el temps que perdem a llegir-les. Crec que hi ha una progressiva trivialització del contingut que s'ofereix al Facebook. Missatges com "fa sol, vaig a treballar" o bé "quins croissants més bons!" o com ara "he dormit malament" són coses que a mi, particularment, em produeixen una mica de vergonya aliena. Digueu-me rar, però entre la gent que publica coses així i els qui només volen fer publicitat, crec que comença a haver molta gent una mica cansada del FB i, en menor mesura, del Twitter, no creieu?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudi Facebook. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudi Facebook. Mostrar tots els missatges
d’octubre 26, 2010 Quina és la millor hora per publicar al Facebook i al Twitter
Si ets dels qui publiques constantment al Facebook i rebotes al Twitter o a l'inrevés, has de saber que no sempre tindràs el mateix èxit. Les millors hores per publicar i que la gent llegesca els teus escrits són les nou del matí i les sis de la tarda. És la conclusió a què ha arribat l'analista Dan Zarella, després de fer un anàlisi exhaustiu de la gent que llegia les entrades i la repercussió que tenien en totes dues xarxes socials. El cert és que Zarella escriu coses relatives a tecnologia que milers de persones segueixen amb interès perquè el que escriu sempre hi toca. Ara bé, el problema és que molta gent ha començat a publicar al Facebook i al Twitter com si parlara amb el seu espill: dient tot de coses que no paga la pena ni el temps que perdem a llegir-les. Crec que hi ha una progressiva trivialització del contingut que s'ofereix al Facebook. Missatges com "fa sol, vaig a treballar" o bé "quins croissants més bons!" o com ara "he dormit malament" són coses que a mi, particularment, em produeixen una mica de vergonya aliena. Digueu-me rar, però entre la gent que publica coses així i els qui només volen fer publicitat, crec que comença a haver molta gent una mica cansada del FB i, en menor mesura, del Twitter, no creieu?
de juny 29, 2010 El Facebook, principal font d'informació en els divorcis
Ull viu amb el que s'escriu en el perfil del Facebook perquè ja no és només una font d'informació per empreses, caps de personal, companyies de treball temporal o amics. També ho és per les ex parelles emprenyades. I això, en els processos de separació quan van tortes, és or. L'Acadèmia Americana d'Advocats Matrimonialistes diu el 81% dels seus membres han utilitzat proves en processos de divorci que han extret del Facebook, MySpace, Twitter i altres llocs de xarxes socials, com YouTube i LinkedIn, en els últims cinc anys. El 66% dels advocats va dir que havia trobat bones proves per beneficiar el seu client al Facebook; el 15% van citar MySpace com a font de proves seguit del 5% que va dir que havia trobat evidències al Twitter. Si fa no fa, un de cada cinc adults utilitza Facebook per lligar, segons un informe de 2008 pel Pew Internet i American Life Project. Per tant, els rastres que deixen els usuaris quan comencen les garrotades de parella són molt nombrosos. Dos exemples de com s'utilitzen les proves deixades a les
xarxes socials: un pare diu que la dona no va mai al actes dels fills, però al Facebook diu fil per randa tots els concerts, reunions d'amigues o cites a què assisteix i això li ajuda a aconseguir la custòdia; un marit nega ira en la relació de parella, però els seus missatges virulents al mur del Facebook contra la seua parella revelen la seua autèntica personalitat violenta i això condueix a la sentencia de divorci. En resum, que la informació en línia i la informació fora de línia cada vegada estan més connectades i no podem pensar que el que fem a Internet deixarà de tenir conseqüències en la nostra vida quotidiana.
d’abril 09, 2010 Les joguesques del Facebook, un perill constant
Les joguesques del Facebook són de les coses més divertides de la xarxa social i la gent es pirra per enviar un petó, fer un rànking o contestar el més ràpid un quiz. Ara bé, les joguesques requereixen gran quantitat d'amics i la participació de molts d'ells per a que resulten diverides. Ací és on hi ha el perill. Els ciberdelinqüents aprofiten aquesta situació per crear falsos perfils i, mitjançant programes automatitzats, publiquen missatges d'spam o maliciosos en grups o pàgines del Facebook. Així ho demostral'estudi que BitDefender va presentar amb motiu de l'esdeveniment MIT Spam Conference . Curiosament, a diferència del que passa amb el correu escombraria tradicional, en xarxes socials, quan el correu es produeix en canals relacionats amb aquests
jocs socials, la facilitat amb què un usuari accepai com amic a un desconegut és més gran, ja que li interessa augmentar el nombre de col.laboradors del seu equip. Això fa gairebé impossible detectar automàticament als spammers, ja que els propis usuaris tendeixen a donar-los credibilitat. Per demostrar aquesta situació, BitDefender va crear un perfil fictici en una xarxa social que va aconseguir ser acceptat per 111 persones en 24 hores en un grup relacionat amb jocs socials. A més, una URL publicada des d'aquest perfil va ser seguida pel 24% dels nous "amics", malgrat que aquests desconeixien qui ho publicava i on dirigia. No s'ha de descuidar la seguretat, per molt xarxa social i moltes joguesques que volguem fer al Facebook. S'ha d'anar amb molt d'ullde febrer 17, 2010 Facebook i la felicitat
Qualsevol societat que tinga 400 milions de socis mereix atenció quan fa un estudi perquè la mostra és molt gran. És el cas de l'omnipresent (tan omnipresent que comença a haver gent fins més amunt del pirri) Facebook que ha fet un estudi sobre el nivell de felicitat dels individus que formen la comunitat. El resultat és que Les persones que tenen una relació sentimental o estan casats semblen ser més feliços que els que no ho estan. I dins d'aquest grup aquells que estan en una relació semblen menys feliços en comparació amb els casats. A més, els homes són menys feliços en les relacions obertes (no estables) que les dones. L'estudi també destaca el fet que la gent que no revela el seu estat civil o sentimental solen ser un 50% més negatius que la resta. Al voltant del 30% de les dones i el 40% dels homes a
Facebook es descriuen com a solters. Per mesurar la felicitat dels usuaris de Facebook es va estudiar quantes persones utilitzaven paraules positives en les seves actualitzacions d'estat. Aquest mètode permet veure si l'estat sentimental d'una persona afecta la seva positivitat o negativitat. Cadascú que traga les conclusions que vulga, tant de la metodologia i validesa de l'estudi, com sobre les seues conclusions, però el cert sembla ser que l'estabilitat vital i sentimental es reflexa amb positivitat i felicitat. Clar que, òbviament, tot és questionable...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
