de juny 05, 2011 Per què a França no es pot dir 'Facebook' ni 'Twitter' als mitjans?

Sembla una broma o un hoax, però no ho és. Als informatius dels mitjans de comunicació audiovisual francesos no es podrà usar "Twitter" ni "Facebook" de manera, podríem dir, "gratuita", és a dir, si Twitter o Facebook no són part de la notícia. Es tracta d'una directiva de les autoritats franceses que pretén, segons diuen, no donar avantatja comercial a cap marca, empresa o companyia per sobre de les altres. I menys encara a les que tenen una posició dominant de mercat, com són Twitter i Facebook. La notícia la donava el columnista de ZNNet Emil Protalinski i especificava que, per exemple, per animar la gent que seguira els informatius a través del Twitter, on darrerament es donen les notícies abans que a la pròpia antena, s'haurà de dir "seguiu-nos a les xarxes socials" i no la marca comercial en concret. Sembla que aquesta regulació es basa en una normativa publicada l'any 92, és a dir, fa dues dècades, quan la realitat digital estava en bolquers i ha estat ara l'Autoritat Reguladora Audiovisual francesa que ha instat al govern per què faça acomplir aquesta llei de manera efectiva als informatius. D'una banda és cert que anomenant aquestes dues marques se les afavoreix davant altres possibles competidors. I dic "possibles" perquè ara mateix no crec que hi haja cap marca al món que els faça ombra. Ara bé, d'altra banda, té poc sentit que es prohibesca citar la xarxa social de què forma part el 10% de la població mundial, Facebook, i, en el cas de França, encara molt més. Això, a banda de les dificultats de fer acomplir una norma així quan les pròpies empreses periodístiques que emeten els informatius en treuen un benefici clar de tenir els seus espectadors/oïdors informats i 'arreplegats' al Facebook o el Twitter. S'ha obert el debat a França i no vos estranye que ben aviat la cosa transpasse els Pirineus avall. Creieu que és justa la prohibició o és una 'boutade' francesa sense solta ni volta?

de febrer 11, 2011 Quan val de veritat una Xarxa Social?

La Xarxa va plena de notícies sobre la lluita entre Facebook i Google per comprar Twitter. Les ofertes, segons s'ha dit, es mouen entre els vuit mil i els deu mil milions de dòlars, mentre que a principis de l'any passat estava valorada només en uns 1.400. Però, val tota aquesta morterada una xarxa social, per molt que tinga més de 200 milions d'usuaris? És impossible de saber, així que el podem fer és veure com s'ha mogut la valoració en altres casos:

• Facebook: el 2009 valia 6.000 milions, l'agost passat valia uns 30.000 milions de dòlars i avui supera els 50.000.
• MySpace: es va comprar el 2005 per 580 milions de dòlars i avui en podria valer entre 50 i 200 milions, si és que algú la vol comprar.
• SecondLife: va ser valorada a principis de l'any passat en gairebé 400 milions de dòlars i avui la compraries per un pèsol.
• Skype: al març de l'any passat, la valoració rondava els 1.400 milions de dòlars i avui està valorada en 2.200 milions de dòlars.

En resum, que els valor d'una xarxa social és molt volàtil i qui fa el veritable negoci és qui ven quan està de moda. Si el farà o no qui compra, és més incert, però tinc la sensació que alguns inversors estan començant a estirar més el braç que la màniga.

de febrer 01, 2011 Pobre David Bisbal!

La revolució d'Egipte li ha costat un bon disgust a David Bisbal. Resulta que l'home es va lamentar en un twitt de l'aparença que presentaven les piràmides, sense turistes, totes tristes per la situació que viu Egipte i va expressar el seu desig que s'acabara la revolta per tornar a la normalitat de veure les piràmides plenes. Això va desfermar una autèntica caça de bruixes contra Bisbal, per la frivolitat del twitt davant la situació que viu Egipte i, alguns, per desconeixement geogràfic. Aquest últim concepte d'atac no l'entenc, perquè Bisbal sap perfectament on és Egipte i les piràmides i no pas com la Fox News, que va situar en un mapa de l'informatiu Egipte on en realitat es troba Iraq. En fi, que els internautes s'han acarnissat amb Bisbal. Ací vos pose una mostra:

«Cuando viajo de Madrid a Almería evito pasar por Despeñaperros. Di NO al maltrato animal» (@vicentevazquez)

«He encontrado springfield en el mapa voy a ver si encuentro a pull&bear» (@missoyitos)

«Me dice mi amigo Alejandro Sanz que va poca gente a las pirámides porque los piratas se las descargan ilegalmente» (@angelsirvent)

«Le preguntaron por el Inter-Rail y le puso una X en la quiniela» (@zurdomudoh) «Me engañaron, llegue a Houston y allí nadie tenía un problema» (@burnpiano)

«No entiendo las críticas, Guatemala no estaba tan mal» (@ELSEwok)«¿Quien vive en Macedonia? ¿Los Frutis?» (@juan_b_md)

«¿Si los de Kenia son keniatas, ¿los de Cuba son cubatas?» (@gregoriomunoz) «En Londres la educación es mejor que aquí, todos los niños hablan inglés desde pequeños» (@Onaf)

«Vengo de ver la Capilla Sixtina. Para ser una tortuga ninja, Michelangelo era un pintor cojonudo» (@eddiedean) «Voy a Springfield y la gente no es amarilla.A ver si en Shelbiville hay mas suerte» (@TonioMartinez91)

«Nunca se han visto tan pocos coches circulando por Venecia, ojalá se acabe pronto la inundación» (@marianohervas)

d’octubre 26, 2010 Quina és la millor hora per publicar al Facebook i al Twitter

Si ets dels qui publiques constantment al Facebook i rebotes al Twitter o a l'inrevés, has de saber que no sempre tindràs el mateix èxit. Les millors hores per publicar i que la gent llegesca els teus escrits són les nou del matí i les sis de la tarda. És la conclusió a què ha arribat l'analista Dan Zarella, després de fer un anàlisi exhaustiu de la gent que llegia les entrades i la repercussió que tenien en totes dues xarxes socials. El cert és que Zarella escriu coses relatives a tecnologia que milers de persones segueixen amb interès perquè el que escriu sempre hi toca. Ara bé, el problema és que molta gent ha començat a publicar al Facebook i al Twitter com si parlara amb el seu espill: dient tot de coses que no paga la pena ni el temps que perdem a llegir-les. Crec que hi ha una progressiva trivialització del contingut que s'ofereix al Facebook. Missatges com "fa sol, vaig a treballar" o bé "quins croissants més bons!" o com ara "he dormit malament" són coses que a mi, particularment, em produeixen una mica de vergonya aliena. Digueu-me rar, però entre la gent que publica coses així i els qui només volen fer publicitat, crec que comença a haver molta gent una mica cansada del FB i, en menor mesura, del Twitter, no creieu?

de setembre 07, 2010 Twiteja des del telèfon del seu segrestador

Un periodista japonès, Koshuke Tsuneoka, estava retingut per militars a Afganistan contra la seua voluntat. Un dels seus captors li va ensenyar el seu nou telèfon, un vell a occident, però magnífic Nokia N70. No sabia fer-lo servir, així que li va demanar el periodista japonès, el seu segrestat, que li configurara i li ensenyara a fer-lo servir. Koshuke va aprofitar per activar la connexió a Internet i twitejar des del N70 per informar que estava retingut, on estava segrestat i per qui. Als captors els va dir que activava el servei per a que pogueren veure les notícies d'Al Jazzera des del telèfon. L'endemà va ser alliberat. No queda clar en els informes que arriben des del lloc dels fets si el van alliberar gràcies a què ell va donar els informes de la seua situació bé perquè l'havien deixar anar igualment. El fet és que el Twitter hi va ajudar. Potser algú es convencerà que el Twitter té molts més usos dels que es pensaven.

de juliol 22, 2010 L'humor dels ciutadans, a través del Twitter

Es pot conéixer l'humor d'un país pels Twitts que publiquen? Sembla que, com a mínim, es pot fer una aproximació. Un grup d'investigadors de la Northeastern University i la Universitat de Harvard han reunit prou dades de Twitter per donar una imatge de com els nord-americans se senten al llarg d'un dia típic o al llarg setmanes. Els científics han analitzat els sentiments que expressem col.lectivament en 300 milions de twitts durant anys en funció d'una una llista de paraules determinades. A més, els investigadors van creuar aquestes informacions amb les dades de l'Oficina del Cens dels EUA, l'API de Google Maps i molt més. El que va acabar amb una era curiosa visualització que mostra quin humor tenen i quin és l'estat d'ànim dels nord-americans en funció dels dies de la setmana. L'animació resulta divertida, però també reveladora de com les xarxes socials s'han convertit en un termòmetre de la societat. Ja m'agradaria veure una cosa semblant a casa nostra.

de maig 17, 2010 Usant Twitter per informar sobre la catàstrofe del Golf de Mèxic

La catàstrofe ecològica del Golf de Mèxic, provocada per l'enfonsament d'una plataforma petrolífera de BP, està plantejant noves reptes també informatius. El comandament que està tractant de parar el vessament ha començat a utilitzar les xarxes socials i, en concret, el Twitter per informar els mitjans de comunicació la ciutadania de les operacions que estan portant a terme. Tracten de donar la imatge de transparència informativa després del que va passar amb BP abans, durant i després de l'accident. Una dotzena d'organitzacions, entre elles BP, l'EPA, el Departament d'Interior dels EUA, el Departament de Defensa, i la OSHA han creat un grup per "gestionar les operacions de resposta". S'ha creat una pàgina al Facebook, un compte al Twitter, un compte al Flickr, i un canal al YouTube. Amb aquestes eines, especialment amb el Twitter, donen a conéixer pràcticament en temps real les decisions que estan prenent per tallar l'eixida al mar del petroli. Està bé que les eines socials d'Internet contribuïsquen a la transparència informativa d'una tragèdia ecològica com la del Golf de Mèxic. I encara hi ha qui dubta de la utilitat de les les xarxes socials en la feina periodística dels mitjans de comunicació.

de febrer 18, 2010 "Flitter", festes de solters organitzades pel Twitter

Per fi alguna cosa realment interessant per fer amb el Twitter! Ha nascut un nou fenomen que ve directament d'aquesta la xarxa social i que s'anomena "Flitter". Consisteix en convocar festes de solters a través de tuits per aplegar el més nombre de fent possible per lligar o, simplement, per passar-s'ho bé. El cap de setmana passat van celebrar-se moltes d'aquestes festes a tot Canadà, on la gent és més aviat poc mediterrània en el sentit més efusiu de la paraula i, per tant, ha buscat un sistema més impersonal de convocatòria que permeti un sistema més personal de contacte. La majoria dels assistents són gent amant de la tecnologia, o bé persones que, per timidesa o per gossera, prefereixen anar sobre segur a una festa on trobaran molts congèneres d'una corda similar a la seua per poder lligar. El terme "Filtter" neix de la unió de Twitter i Flirt, que és com lligar en anglès. Els assistents ballen, xerren i, sobre tot, publiquen tuits que van apareixen en una pantalla gegant. Cada persona té un número o un pseudònim i tu vas enviant missatges pel mòbil als qui t'agraden a través del Twitter. Una manera diferent de celebrar el dia dels enamorats. Es coneix que van eixir moltes parelles tecnològiques d'aquestes festes. Com diuen al meu poble... "cadascú pega per on com pot".

de gener 12, 2010 Alerta a Internet davant el "ciberexercit" iranià

Ja sabem que les guerres del segle XXI tindran molt de virtual i això no significa que siguen menys cruentes. Aquests dies els responsables de seguretat d'Internet estan molt alerta davant l'activitat del ciberexèrcit iranià. Fa unes setmanes va ser Twitter que fou petat per aquesta organització, que intentava així contrarestar la informació que arriba des d'Iran gràcies al Twitter de la pròpia gent reprimida . Ara, s'ha informat que ha estat el cercador xinés, Baidu, que ha estat piratejat durant unes hores per aquest mateix exèrcit cibernètic iranià. Baidu és el cercador més usat a la Xina, per sobre inclús del propi omnipotent Google. En el cas de Twitter, aquest exèrcit va deixar un missatge que deia "Estats Units pensa controlar i dirigir Internet, però no és el cas. Nosaltres controlem i dirigim Internet amb el nostre poder, no intentin per tant revoltar al poble iranià. En nom de Déu, com iranià, aquesta és la resposta a la ingerència de Twitter, comandat per les autoritats nord-americanes, en els assumptes interns del meu país". La pregunta és si tenen alguna cosa a veure les autoritats iranianes en aquest anomenat ciberexèrcit iranià? Si és així, ha començat una nou tipus de guerra, la guerra cibernètica organitzada amb el poder dels estats. Ja podem anar tremolant...

de gener 11, 2010 Twitter i els controls d'alcoholèmia

Hi ha molta gent que és altament escèptica sobre la utilitat pràctic del Twitter, però la realitat és que cada dia hi ha més gent i es fa servir per coses més reals. L'exemple és Mèxic, on es fa servir darrerament per avisar dels llocs on estan intal·lats els controls d'alcoholèmia de la policia. Els diferents usuaris, quan veuen la ubicació d'un control que pretén detectar els qui condueixen beguts, envia un twitter amb les dades de localització exactes i així la resta de la comunitat sap a què atendre's. També comença a fer-se servir per alertar de la presència de radars de trànsit. No és que siga molt bo per la societat evitar que la gent que es posa al volant amb unes copes de més passe un control de alcoholèmia, per raons evidents, però el sistema té altres usos menys criticables relacionats amb el trànsit. M'estic imaginant, per exemple, informació sobre plaques de gel a la carretera, sobre mal estat de l'asfalt en un tram determinat o sobre accidents, tot en temps real. De moment, des de l'1 de gener ja hi ha la primera agència de notícies via Twitter, BNO News, un servei que s'ha fet popular a la xarxa social per la immediatesa i la fiabilitat de les informacions que ofereix. Encara acabarà servint i molt, el Twitter!

d’octubre 20, 2009 La indústria audiovisual, contra el Twitter

El Twitter s'ha convertit progressivament en un testimoni incòmode per moltes grans indústries, entre elles, la NBA les de Hollywood com Disney o Dreamworks. Sembla que les grans companyies cinematogràfiques dels EUA han han forçat els actors a signar clàusules on es comprometen a no fer servir els plataformes socials, en especial el Twitter, per informar els seus seguidores de les seues feines. En aquest cas estarien estrelles del cinema com Cameron Diaz o Mike Myers, que estan a tall de començar la nova entrega de "Shrek". Resulta clar que una màquina com el Twitter, tan immediata i tan poderosa, que conté ja cinc mil milions de twitts o entrades, és un enemic contra el control de la informació de les empreses. Justament per això, un mecanisme tan perfecte d'administració com és l'NBA també ha decidit prohibir l'ús abans, durant i immediatament després dels partits. O la Casa Blanca, també. Pobre Shak O'Neil... Ara bé, la pregunta seria si és bo que, una vegada que s'havia aconseguit la lliure circulació de la informació gràcies a la Xarxa, tornen a arribar els qui tenen la dalla i comencen retallar per ací i per allà i tornen a imposar la quantitat, el ritme i la qualitat de la informació que ens arriba. Es una passa enrere que s'hauria de compensar amb un parell de passetes endavant.

de juliol 15, 2009 Retransmet un robatori de bank pel Twitter

Cada vegada és més evident que el Twitter no només pot servir per informar de les xorrades que fas als amiguets sinó que té moltes altres utilitats. La cosa ve al cas perquè una dona a Nova York, Annemarie Dooling, va twittejar com robaven el banc on ella havia anat fer gestions, el HSBC situat entre la 34 i la 8ª de Nova York. La dona es va trobar en mig de la moguda i va decidir publicar-ho a Internet per a que tot el món poguera participar de l'esdeveniment. I la dona no és que tinga pocs seguidors, perquè el seu perfil al Twitter el llegeixen al voltant de dos mil fans. No sé si se la van prendre massa seriosament, perquè ella mateixa es defineix com una "bevedora de Manhattan, boja obsessionada pel disseny i productora d'un talkshow a la xarxa". La història haguera estat rodona d'haver sigut gràcies al seu Twitter que la policia haguera enxampat els lladres, però no va ser tan èpic. Algú els va telefonar des del 911, ningú no va perdre la calma i la pel·lícula només va succeir al cap d'Annemarie Dooling, que va escriure el Twitter una vegada havia passat tot, però com si passara en el mateix moment que ella ho escrivia. És a dir, una estafa. Segurament hauria estat el primer twitt retransmetent en directe el robatori d'un banc. Ara bé, no descarteu que això i coses més grosses no passen ben aviat, ara que s'està popularitzant tan de pressa això de 'twittejar' (o... com li hauríem de dir?)

de juny 27, 2009 A la presó, per culpa del Twitter

Queda clar que amb les noves tecnologies es poden fer coses de profit o coses menys afortunades. Un compare de Guatemala va publicar aquest missatge: "Primera accion real sacar el pisto (dinero) de Banrural quebrar el banco de los corruptos. #escandalogt". Al poc, la policia es va presentar a sa casa i el va detenir per fomentar el pànic financer, perquè es coneix que a aquell país una llei prohibeix difondre rumors sobre la banca amb ànim de fer mal el sistema. L'home, Jean Anleu, va usar les noves eines de difusió massiva d'informació per denunciar una situació al país que és un clam: fa unes setmanes es va publicar a la Xarxa un vídeo d'un advocat que havia estat assassinat, Rodrigo Rosember, on deia que si es podia veure aquell vídeo és que ell havia estat mort pel president del país, que s'havia quedat milions de dòlars, justament, del Banrural. Ara, l'home que enaltia a la població a traure la pasta del banc ha estat detingut i li podrien caure cinc anys de presó. S'ha d'anar molt amb compte amb el que es publica al Twitter i les altres eines de comunicació massiva d'Internet

de maig 01, 2009 Serà el Twitter un fiasco tipus Second Life? (Actualitzat)

ACTUALITZACIÓ: Twitter ha reconegut que un cracker va aconseguir privilegis d'administrador i va entrar als seus sistemes, escodrinyant tot el que voler i més. Si fins ara ja hi havia molts famosos al Twitter que no sabíem si ho eren de veritat, ara encara serà més difícil. El cracker francès va prendre el control, entre d'altres, dels perfils de Britney Spears, Barak Obama i la Fox News. I no es la primera vegada, sino la segona que passa aquest any. El cracker, a més, va publicar fotos del que havia fet per eviar qualsevol dubte. Les podeu vore ací. Potser que s'ho facen mirar)

Fa un any i poc més, tot el món parlava de Second Life com si fora la nova frontera tecnològica que unificava els jocs de rol, el futur i la tecnologia. Avui, gairebé ningú en fa cabal. Avui, tot el món conta i no para del Twitter, però, és una aplicació de futur? Es repetirà la història de Second Life? La pregunta té sentit perquè les capacitats del Twitter realment són escasses. Als famosos els agrada molt perquè permet estar en contacte amb els seus fans de manera immediata i saltant qualsevol barrera de l'espai. Però permet dir poques coses, permet crear poc de contingut i, sense contingut, difícilment podrà enganxar la gent. Quin material pots oferir als internautes amb 140 caràcters i una foto? De fet, ja hi ha alguna dada que indica que el 60% d'usuaris que es dona d'alta al Twitter ho ha descuidat al més següent. Tot i que el creixement és gairebé descontrolat, la veritat és que la capacitat de retenció del Twitter es limita a la gent que segueix en seu ídol de torn i, sobre tot, vinculat a un esdeveniment concret. Si Shaquille O'Neil està en mig d'un partit i escriu, la gent l'espera; si Demi Moore està en un festival i escriu, la gent la seguirà però seguir les coses quotidianes més insubstancials és avorrit. Ara bé, el Twitter té moltes altres utilitats, des de seguiment polític fins a alertes per catàstrofes naturals. No té perquè ser massiu per ser interessant, no creieu?